Tal i com us vaig dir, us faré 5 centims sobre el viatge a París els dies 16, 17, 18 ,19 i 20 d'octubre.
Vam marxar desde Linyola havent dinat, amb dos cotxes i els maleters plens.
Pujavem als cotxes tots 7(Fernando, Marina, Jordi, Mari, Ferran, Erin i jo mateixa) plens d'il·lusió per conèixer al Mickey, Goofy, els set nans, Blancaneus i la resta de princeses.
En arribar a l'aeroport vam fer cua una horeta aproximadament i l'Erin, cada cop que veia un avió aterrar o despegar tenia ganes de pujar-hi d'immediat.
Un cop dins de l'avió, en Ferran i jo no vam voler perdre'ns la cara dels nostres familiars, que realment eren dignes de gravar. L'Erin, la més valenta de totes, espiant per la finestreta i notant les pessigolles a la panxa.
En arribar a París vam llogar un cotxe que ens portaria fins al barri de Montmartre, barri on residiriem els propers 4 dies.
Vam llogar un apartament amb capacitat per a 7 persones, cuina i bany. Res més, era petit però centric.
Vam deixar les maletes a casa i cansats de tant de trajecte, vam anar a sopar a una pizzeria del costat de casa.
En arribar vaig preparar entrepans per l'endemà i ens vam posar el despertador perquè no voliem fer tard a Eurodisney.
Hores de descans interrompudes per forts roncs van acabar quan una servidora se'n va anar a la dutxa.
Amb ganes i son vam enfilar cap a Disneyland!
Vam entrar i ens en vam alegrar que no hi hagués molta gent, així les cues no serien tant llargues.
Teniem un bon dia, disparàvem moltes fotos, i pujavem a moltes atraccions, la que potser més ens va agradar per majoria absoluta va ser Small world, però l'Erin va voler pujar varies vegades a la de'n Pinoxo. Li va encantar.
De les nou del matí a les 9 de la nit Disneylandolant... per tant, vam acabar rebentats, congelats i mig morts.
Cap a casa s'ha dit.
La resta dels dies vam fer el guiri per París. Anar a la Tour Eiffel, visita obligada a Notre Dame, un passeig pel Sena, comprar souvenirs, emprovar-nos mil barrets i boines... etc.
Us penjo una foto per presentar-vos els meus companys de viatge.
(L'Erin és la nena, l'esmento cada moment).
PRESENTACIÓ
Benvinguts al meu blog.
Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.
domingo, 31 de octubre de 2010
martes, 26 de octubre de 2010
Em sento bé
No sé exactament perquè, potser perquè tinc idees noves, bones, i perquè tinc una companyia genial.
Avui em sento amb força.
Fa uns dies, amb una amiga vam anar a La Selva del Camp a veure "Els Pets fan més teatre" però hi vam anar un dia abans i l'únic que vam poder fer va ser escoltar-los assajar
I morir-nos de rabia fora del local d'assaig.
Ara em trobo a Lleida al bar Tropikcafe. Passarem la tarda per Lleida fent encarrecs i després tornarem cap a casa, espero que hagi tornat la llum, perquè ahir a la nit va marxar a causa de la ventada esgarrifant que va fer i al matí encara no havia tornat.
Demà aniré a Andorra, però abans passaré per La Seu d'Urgell. Resulta que fa uns mesos, ens vam fer del Banc de Temps de La Seu d'Urgell perquè ens semblava un bon camí en aquests temps que estem.
Què és un Banc de Temps?? L'exemple és aquest; jo que puc oferir? doncs tomaquets, pebrotets, ajudar a la recerca de vols mitjançant internet, assessoria en reposteria... etc, i una altra persona pot oferir altres coses.
En aquests intercanvis no existeix la moneda, només intercanviem hores.
Demà intercanviaré dos quilos de tomaquets i un de pebrots verds a canvi d'un massatge, un equilibri de xacres ( ja us explicaré que és) i dos sorgits a uns pantalos.
Prometo no tardar tant en posar noves entrades...
A la proxima entrada us explico una miqueta el viatge de la setmana passada a París.
Gracies per visitar-me i llegir-me.
Núria
Suscribirse a:
Entradas (Atom)