PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

lunes, 29 de noviembre de 2010

CONSTANTÍ EM FA PATIR

Aquest passat cap de setmana teniem tres fires per anar, la elegida va ser La Festa Grossa de Constantí.
El producte que ara porto és: Jocs Catalans, vaig pensar que, per tant, faria bon negoci a Constantí...

Tururut viola!, allò que pensava que hi havia gent independentista i catalanista fins al moll de l'òs, doncs res.

Em vaig trobar en un instant, un buit de consciència d'aquells que et fa el cervell, expliant com eren, com funcionaven i que hi havia de diferent entre unes cartes catalanes i unes de la baralla española tradicional però en llengua castellana. Vaig desistir. El 80% de la gent que va passar per allà eren persones castellano-parlants.

Per altra banda vaig estar molt contenta d'haver trobat unes personetes (Sergi i Nacho) que il·lusionades feien algo "perquè sí" perquè els sortia de dins, sense voler rebre res a canvi.
Us asseguro que encara hi ha gent així, poques però n'hi ha.

Us explicaré de què es tracta.
A l'estand de la fira vaig veure un cartell on posa algo així com : " donem suport als 25 anys d'Els Pets."
Vaig anar a preguntar de què es tractava ( havia llegit previament alguna cosa al facebook), un noi molt amable em va explicar que tenien un projecte per tirar endavant un "regal" al grup de música Els Pets.

Em va agradar molt la iniciativa i més que sortís del jovent del poble d'on tenen les arrels els tres artistes que formen el grup.
Vaig fer la meva petita aportació, però va quedar ben clar que qualsevol cosa que pugués fer, allí estaria. Crec que van agafar la meva declaració al peu de la lletra. Que es del que es tracta!...encara hi ha camí per fer!

Vam estar parlant durant el cap de setmana i ens vam conèixer una miquetona, vaig estar molt contenta d'haver-los conegut i haver pogut veure la sala d'assaig d'Els Pets.
Catalogaria el moment com un : "MOMENTAZO".

Mil gràcies des de les terres de la boira.

lunes, 15 de noviembre de 2010

COME REZA AMA

Ahir vaig anar al cine a veure aquesta pel·lícula. 
Vaig sentir crítiques negatives al acabar la peli, que si era lenta, que si feia dormir, que quin rallasso... 
A mi em va agradar, i no només em va agradar sinó que entenia perfectament les cabories que tenia Liz en tot moment. 

Es una noia que es separa de la seva parella sense saber ben bé perquè, ella es sent buida i necessita trobar quelcom que l'ompli... d'aquesta manera i fugint se'n va del bullici de Nova York i es troba menjant spaguettis i pizza a Italia on fa bons amics i aprèn italà verbal i gestual. 

Quan creu que ja en te prou marxa a resar i meditar on pensa trobarar l'equilibri. El te mig trobat quan li apareix el Bardem. No passa res, li trenca l'equilibri però acaba la peli feliç i contenta. 

THE END

martes, 2 de noviembre de 2010

PANELLETS i CASTANYADA

A Catalunya hi ha una celebració que any rere any celebra menys gent. La Castanyada. 

De tota manera, a casa nostra vam celebrar-la, per no perdre la tradició.
Uns dies abans però, ja començava a preparar i comprar el que feia falta pels panellets, mirar receptes, trancar ametlles, bullir-les i pelar-les fins que va arribar el dia que em vaig determinar a fer els PANELLETS. 

Com els vaig fer? 
Doncs vaig picar 500g d'ametlles, 
Vaig bullir 300g de moniatos
Vaig ajuntar-hi 400g de sucre i a amassar una bona estona. 
Van sortir boníssims! 

Vam celebrar la castanyada a casa, a Rubió de Dalt. Van venir una parella d'amics (l'Anna i el Roger) que feia temps que teníem ganes de veure. Ens vam posar al dia xerrant de projectes i neguits mentre escarxofats a l'habitació, que aquella nit seria seva, ens fotiem uns nachos amb guacamole.

Al cap d'una bona estona fent-la petar, vam decidir anar a preparar el sopar, encendre el foc a terra  o "llar de foc", sinó el Roger no ho enten, i es pensa que un cop encès el foc a terra, ve el ritual de la dança del Unga-Unga.

Mentre menjavem l'amanida amb esparrecs que va prepar l'Anna a ritme de SPAMALOT, col·locavem la llonganissa, botifarra i cansalada al foc i va sortir carbonilla, però també ens la vam menjar. 

Per postre, com no podia ser d'una altra manera, ens vam menjar els panellets, acompanyats de la peli que feien a la tele "La señal" que ens va fer pujar a les habitacions amb els collonets per corbata.

L'endemà, vam fer una petita escurció a la Serra del Munt on hi ha un punt geografic. Les vistes eren precioses, i la tranquil·litat d'aquell lloc era indescriptible. 

Arribem a casa, els convidats van recollint les seves pertinences, ens acomiadem i desitjem que la proxima vegada que ens veiem no hagi de passar tant temps. 


Gràcies Anna, Roger i Ferran.