Ja fa uns dies que hem marxat d'aquell bonic poble que es diu Rubió de Dalt.
Era genial, bonic, tranquil, amb 3 veïns per carrer... però ens en hem aborrit. Que hi farem?
Uns mesos enrere ens semblava el paraís, teniem tot el que voliem, la tranquil·litat absoluta era la millor medicina.
Ara el cos ens demanava una mica més de ritme, era molt bonic viure gairebé del que recolliem de l'hort i escofar-nos amb foc a terra però estem massa civilitzats tots plegats.
Ara ens hem traslladat altre cop a Lleida, no pas al centre, era una cosa que teniem clara.
Estem bé, molt bé... a veure fins quan dura!
Si més no, estem més a prop de la gent que coneixem...
Núria
