Vam sortir el dia 5 de casa però massa tard, perquè haviem d'anar a acomiadar-nos dels pares i "sogres".
Arribavem justet a l'aeroport però encara estavem a temps d'agafar el vol.
Fem una llarga cua a la T1 i quan arribem al revisor ens diu que el nostre vol surt de la T2.
Crec que mai haviem corregut tant. Vam pujar al bus que ens havia de portar a la T2 i correiem esprintant que semblavem dos fuets borratxos.
Un cop a la T2, despres de 5 minuts de trajecte eterns, vam fer un salt i vam tornar a córrer maleïnt la llargada dels nostres petits passets, fins arribar a la porta 44...
Ja no hi quedava ni una ànima. Només dos noies amb un mocador al coll, plegant un display que ens van informar, ben educadetes, que la única opció era demanar un altre vol.
A mi em va agafar una rabieta i ja no volia anar a Mallorca, però el Ferran amb un tres i no res ja en tenia comprats un parell per al cap de mitja hora...
Venga a córrer un altre cop!!
Aquella sensació era el que més s'atansava a un d'aquells somnis que tens de tant en tant, que mai arribes a un lloc que t'esperen i no pares de córrer i córrer i sempre trobes obstacles.
Per fi vam pujar a l'avió i amb un obrir i tancar d'ulls ja estavem a ses illes.
El Ferran havia reservat un Mercedes per vorejar les cales.
La primera nit la vam passar a Cala d'or.
Quan es va fer de dia, vaig obrir algun paquetet... era el meu cumple!!
Que guai haver fet el cumple a Mallorca.
Vam disftuar del sol, de la platja, del cotxe descapotable i de les vistes.
A la nit vaig assistir a un teatre moooolt especial i moooolt distret.
No diré de qui era perquè em dieu que soc una pesada! I amb raó! jeje
L'endemà ens vam aixecar tardet, vam recollir les maletes i vam anar a fer un cafè amb una senyora que havia conegut el Ferran a un curset. Va ser força entretingut.
El dia s'acabava... dinar, aeroport, aquest cop no vam fer tard.
I en un tres i no res, ja tornavem a ser a Barcelona.
