Necessitaré un manual de paciència.

Que et trobes quan fas viatges llargs amb avió?

1- Pudor de peus. (tothom s'acaba descalsant)2- Torticòli (dorms de qualsevol manera)

3- T'acabes totes les lectures que tens per passar el temps al lloc de destí. 

4- Inmobilitat a les extremitats inferiors del cos.

5- Afartament de líquids. (passen cada dos per tres a oferir-te aigua, sucs o vi...)

6- Et familiaritzes amb l'idioma del lloc on anirás a parar, gràcies a empassar-te 3 o 4 palícules com a mínim...

I el més fotut de tot, que quan em pensava que ja havia fet el viatge més llarg encara em quedaven 6 hores de vol, i explicaré el que vull dir.

Sortim de Barcelona a X hores del matí i sobre-volem tot l'oceà, ja estem prop de Nova York (ho saps perquè ho veus per una pantalleta)... i el teu cervell pensa; Òsti, ja estic a Amèrica, el més dur ja ha passat, però no és així amics.

De Barcelona a Nova York hi ha unes 7 o 8 hores, però per anar fins a l'altra costa (Los Angeles) n'hi ha 6 més. Així que es quan més pesat es fa i et començes a imaginar i preguntar coses... Com deu ser la vida d'aquella noia que està asseguda dos seients més endavant. Per què viatja sola? Potser és estudiant? Potser es astronauta i va a EEUU a fer un curset avançat de menjar cereals flotants...?, Altres pensaments són: El gilipolles del seient del meu davant hagués pogut nèixer enano enlloc de gegant i així no li faría falta tirar el seient endarrera...

Si sempre que vas al wc de l'avió fas unes quantes gotetes a la tassa, com es que quan hi tornes no hi son? Les netejen les pobres assafates?

Perquè les assafates del Ryanair son molt joves i les de les companyies americanes son "viejunes"?

En fi... mil i una com aquestes... total, no tens res millor a fer tampoc.

Enllaçem.

Quan vam arribar a Los Angeles, amb el jet lag que portàvem ens vam quedar a dormir a un MOTEL i a les 10 de la nit ja dormiem. No podiem més! 

L'endemà a les 6 del matí, agafavem el cotxe i ens enfilavem direcció Phoenix. 

Tot son aventures, clar que si. Però quan vaig veure "Back to the future" pensava que un dia, la màquina del temps existiria.