Uns anys enrere, sempre que s'atanssaven les festes nadalenques estavem nervioses amb ma germana. Tornavem de fer la "noche vieja" de ca la iaia i al tornar a casa, el Pare Noël ens havia deixat un futimé de regals a la llar de foc! Que bonic que era!
Cada dia de festa anavem a dinar a casa d'una tieta diferent, m'agradava molt estar amb la família.
Uns anys més cap aquí, el Nadal ja no m'agradava. Massa gent al carrer, dones histèriques buscant regals que mai troben. Gastant diners que m'havia costat de guanyar, però sempre pensant que algú obriria el regal i faria un somriure.
Aquest nadal m'ha passat bé, sense empatx, una cosa ràpida i indolora. Potser perquè ja no visc a casa i quan arribo m'agrada trobar-los i compartir xarreres llargues amb ells, nosaltres ja som més grans, els cosins gairebé ja no venen perquè tenen feina, els petits ja no son petits, les tietes segueixen criticant, i el padrí segueix rascant l'ampolla d'anís del mono i fent solos... i tot és una mica més còmode però també melancòlic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario