FESTA SORPRESA A LA MAMA

Per fi ja ha acabat!

Aquest dissabte passat hem celebret "por todo lo alto" la festa d'aniversari de la mama.

Fa aproximadament un mes enrere vam parlar amb la Irene, ma germana, de fer algo diferent per celebrar els 50 anys.

Em va semblar perfecte, ella s'ho mereix.

Ens vam estar un mes enviant correus electrònics amb grans parrafades, que et sembla això, però si fem això necessitem allò altre i no en disposem. Podriem fer allò altre perquè quedi més clar. Jo m'encarrego de buscar dibuixos i tu del power point i preparar les proves. Jo, el menjar, beguda, trucar les persones, material que fa falta... etc etc etc.

Va ser una currada, va portar molta feina i el que més ens feia patir era que a ningú se li escapés el secret. Per sort tothom va ser molt discret.

Una setmana abans de la festa a la mama se li va "enxotar" de pintar el magatzem, localització de la festa. Ella no sabia que ens podia fer anar malament. I nosaltres li deiem, no et posis a fer-ho ara perquè no ve d'una setmana però lògicament, ella pensava: com més aviat començem, més aviat acabarem. Per tant, com que no vaig poder amb l'enemic em vaig unir a ell.

Mano a mano, tres dies sense parar de pintar, matí i tarda i a la nit no, a la nit a descansar, tot i que el cap anava barrinant...

El papa també va pringar, va estar posant uns canyissos molt xulos de fals sostre, però entre setmana va tenir unes "obligacions" que ho van fer atrassar fins l'ultim dia.

El dissabte mateix, el dia de la festa, el papa li va dir a la mama que volia anar a comprar-se uns pantalons, ella mateixa, propi instint, va dir que podrien anar a Reus!! OSTIKETA QUE BÉ!

Nosaltres (Irene, Nàdia, Jordi, Carles, tietes, Jessica i jo ) ens vam posar mans a l'obra per poder-ho tenir enllestit a les 8:00 del vespre, que era quan tota la resta dels invitats havien d'arribar a casa, a punt per dir: SORPRESA!! quan arribés la mare a les 8:30.

Tot a punt.

Fallos d'última hora? Cap!

Bueno, tant com cap tampoc... Nervis a tope, el tiet Joan aparcant just davant de la porta, però ens en vam donar compte a temps. El padrí igual, enlloc d'arribar a les 8:00 del vespre com la resta dels mortals que van assistir a la festa ell va arribar a les 8:35.

Nosé qui el va veure i el vam trucar perquè aparqués a un altre carrer i no sortís del cotxe fins que li diguessim ( es a dir, fins que els papes arribessin)...Va ser com un càstig sense ser-ho però abans que es trobessin a la porta de casa o venint pel carrer preferiem tenir-lo amagadet.

La sorpresa va ser molt gran, no s'esperava res, imagineu-vos-ho!

Posaré alguna foto quan el Jordi me les passi!

Quina festa més bonica i divertida. Espero que no s'hagués fet pesada... segur que no!

Ahir vaig parlar amb la Irene i estem les dos contentíssimes de la satisfacció que ens emportem!

Gràcies a tots els que vau assistir perquè vau fer possible que sortís tot rodó!