Uns Reis per Skype

Com estem després de les festes? Ja heu escollit nous propòsits?, Ens aprimarem uns quilets o heu dit allò de "jo ja em conformo amb un any com el que hem passat?"... 

Sigui el que sigui, espero que els vostres propòsits, objectius, desitjos o diga-li com vulguis, es compleixin. 

Aquest Nadal l'he passat lluny de l'entorn habitual en aquestes festes, i quan no ets a casa, les festes passen més a la lleugera. 

No hi ha tants dies de festa, segueixes tenint el ritme de sempre més o menys, i no he hagut de córrer per comprar regals d'última hora, ni agoviar-me per les cues llarguíssimes que es formen aquests dies.

He estat ben tranquil·la.

Però de tota manera, a Fondarella van arribar els Reis Mags de l'Orient, i sembla que no havien passat mals temps econòmics, perquè van venir ben carregats. 

Un parell de dies abans vam quedar amb l'hora de la connexió per Skype, i dit i fet. 

En obrir la càmara em vaig trobar a tota la família contenta i envoltada de paquets tant grans com petits. 

Ocupava mig menjador de casa! Potser desde la pantalla ho veia tot més rebutit però va ser impactant.

Us ho asseguro.

El padrí, aquest any devia fer molta bondat perquè li van caure molts regals... Entre ells un rellotge de paret que es podia posar al campaná de l'església del gran que era, i una super carabassa per fer farinetes.

Aquest any els papes han rebut regals que venien de molt lluny, uns d'aquí de Phoenix (merchandising de country) per anar ben uniformats a les competicions i altres regals de Croàcia (corbata i arrecadetes), que es on viu ara la Irene... Per les cares que feien, tot els va agradar molt!

Els tiets, també entre d'altres coses, van rebre una maqueta de casa seva. No s'ho esperàven i es van quedar sense paraules, igual que l'Anna al veure que li havien portat una guitarra només pel simple comentari que va fer un dia: 

"Mama, algún dia m'agradaria aprendre a tocar la guitarra".  Doncs no es pot dir gaire fort que els Reis ho escolten tot. 

Al principi de la nit anàven obrint els paquetets un a un i gaudint-los, me'ls mostraven tots a la càmera perquè els vegués,  però al cap d'uns 40 minuts obrint paquets ja se'n van cansar i tots els obrien a la vegada.

Ja s'entén perquè sinó encara hi serien. 

Quin gust que hi hagi un dia així a l'any, i es molt divertit quan hi ets, perquè formes part de la festa, però veure desde la distància a les persones que més estimes junts, rient, feliços i rebent regals es increïble. 

I realment, quan es veu tot des d'un altre angle, dones sentit a moltes coses que abans no en tenien. 

Els Reis també van arribar fins aquí a Phoenix i em van portar un anell molt maco, la resta ho van deixar a Fondarella.