Zadar i somriures

Tinc pendents un munt de coses, situacions i experiències per explicar a aquest blog... però pas a pas ho farem tot. 

L'estada a Zàdar va ser molt maca i tranquil·la tot i que la Irene i el Carles ens van acompanyar a molts llocs bonics dignes de visitar. 

El primer dia em vaig aixecar una mica tard pel fet d'haver fet tantes hores de vol i els canvis d'horaris, per tant podriem dir que el primer matí el vam "perdre". A la tarda, mentre ma germana donava classes, el Ferran, el Carles i jo vam anar a visitar part de la costa de Dalmàcia... No recordo bé els noms dels pobles però si que recordo un poblet petit on hi havia una columna molt reformada, un pont amb aigua i un nen jugant a ser un ninja. Si recordo bé, el nom del poble es Nin. 

Quan vam arribar al vespre vam anar a veure la posta de sol tant sol·licitada per la població. Hi havia gent que passejava, canalla jugant i gossos passejant. 

Una visita al mercat també havia d'estar a l'itinerari, per tant, el segon matí, vam anar a comprar peix i verdures per fer un bon dinar. 

Per fer temps, però, vam anar a caminar pel passeig kharma fins a la punta on vam escollir un terreny amb vista al mar perfecte per posar-hi gallinetes, una cabra i un hortet...

Els dies van ser molt bonics perquè vam estar amb part de la meva família, el lloc era preciós i el temps que vam agafar era immillorable. 

El dia abans de marxar va ser el meu aniversari, en feia 24, i la Irene em va preparar un dinar amb una família molt maca de Zàdar. La Maria i el seu pare també feien l'aniversari el mateix dia, així que van preparar una "peca" per festejar-ho tots junts. La peca consta de verduretes i carn de "hijo de oveja" dins d'un recipient de ferro colat, tapat i amb brases a sobre. Va quedar deliciós. 

Els dies que vam estar allà els vam aprofitar i gaudir, així que no podem demanar res més d'aquestes mini-vacances. 

Això és la "peca"

... i això el pecat!