Algunes vegades em preguntava, si realment als mexicans els valia la pena arriscar la vida pel somni americà. I que tard o d'hora es trobarien amb la dura realitat... però justament ahir vam recollir un mexicà que vivia al carrer i li vam donar un sostre i menjar per un mes.
Nom: Jorge
Edat: 30 anys
Professió: Cantant de Hip Hop i taxista
Somni: Arribar a Nova York i viure del Hip-hop.
Realitat:
No té esposa ni fills. Ha decidit marxar de Mèxic per la situació criminal que hi ha al Districte Federal. Tot i haver d'atravessar el desert durant 15 dies diu que ho havia de fer. S'havia d'arriscar.
Se li va acabar l'aigua i els seus companys el van abandonar.
Va anar seguint com va poder, evitant passar per les fronteres més concorregudes de mafia, de tota manera no va poder escapar-se'n.
No hi ha una altra, si passen, es troben o amb "la migra", que son la policia de migració, o amb la màfia. I aquesta darrera, almenys et dona l'oportunitat de deixar-te passar, fent feina per ells, és clar.
Així doncs, va haver de carregar amb una maleta de més de 20 kilos, hores i hores, quilòmetres i quilòmetres per poder aconseguir el seu somni: entrar en territori americà.
Ara és a Phoenix. Va arribar deshidratat, el van portar a l'hospital i li van posar 20 litres de suero.
Quan nosaltres el vam trobar, ahir, estava a un centre d'acollida que hi ha al centre de Phoenix. Allà, les persones amb aquestes situacions son recolzades i els donen de menjar tres vegades al dia, aigua i també un magatzem amb colxonetes on poden passar les nits.
No troben feina, perquè es troben al mateix entorn un dia i un altre...
La vostra pregunta deu ser, i que feiem nosaltres per allà, oi?
Doncs us ho explico.
La setmana passada vam comprar una casa i estava oberta, així que hi havia bastants desperfectes.
Tot i posar assegurança a la propietat, creiem oportú deixar algú que la cuidés. He de dir que tot i ser violent vam preguntar a 3 persones que semblaven homeless si els interessaria quedar-se a dormir durant un mes aproximadament (el temps que durarien les obres) a canvi de sostre i menjar diari.
El Jorge va ser la nostra persona ideal.
Es jove, encara amb el somni de prosperar, i treballador.
Així que avui, ens ha explicat aquesta història a nosaltres dos, i al nostre treballador... (un altre dia us explicaré les històries del nostre treballador que tampoc tenen desperdici. Porta un segrest a sobre, robatoris...etc.)
Hem premiat la seva valentia amb un telèfon mobil perque pugui contactar amb la seva família quan ell vulgui, i quan puguem li comprarem una bicicleta perquè es pugui moure mínimament per Phoenix. També estem donant veus de qui tingui feina. De moment, el treballador que ens restaurará la casa, el provará com a manobra. Desitjo una prosperitat ben aviat per aquest noi.
Uns pensareu que soc aprofitada, i altres pensareu que soc carallot, però ell es sent bé ara, té un lloc on estar-se i aquest temps "d'estança a pensió completa" li dóna temps per buscar alguna feina i alguna habitació per llogar als voltants de la zona.
Aviat una mica més del blog.
Núria
