I ella no en sabia res...

A part de la festa que li vam montar a la mama, crèiem que per acabar d'arrodonir els 50 fora propi un bon regal que la impactés.

Vam decidir buscar algun vol que estés bé de preu i que poguessim anar-hi la família "al completo".

Així ho vam fer, vam haver de conxorxar al papa perquè pogués demanar festa.

Tot plegat va ser una mica enrabessat però bastant distret; aquí va la història:

A la mama li va arribar una carta on la informaven que per formar part del club dels 50, tenia dret a estar-se el dia 18 a les 12:00 del mig dia a baix a la porta de casa seva amb una maleta plena de palotes, bikini, abric i guants... a part de roba per 3 dies. (com podeu imaginar-vos es va esverar una mica)

A mi també em va arribar una carta on m'informaven que era una escollida per acompanyar a la Sra Olga en el seu viatge. A ma germana també, una cosa similar.

I a mon pare li van enviar una carta on deia que havia de plegar unes hores abans de la feina, i que tingués el dipòsit ple i la cartera també. Pel que pugués ser.

Ens vam trobar tots 4 a casa, amb les maletes plenes i els bitllets de vol amagats. La mama no sabia on anavem...

Un cop al aeroport d'alguaire, ja es va destapar l'enigma en repartir els bitllets.

Va estar molt contenta!!

Vam arribar a l'aeroport, una mica lluny del centre, vam visitar Bergamo, i cap al vespre arribavem a Milá.

Vam passar dos dies força entretinguts. Vam visitar el Duomo, carrers plens de botigues on no hi havia preu a cap aparador. I vam riure molt i també vam fer fotos.

Ens vam distreure dos dies amb família, també ens amoïnavem de tant en tant, tot s'ha de dir i de vegades ja no recordem la convivència entre nosaltres... les virtuts s'accentuen, no??

Ah, per cert, polenta és llimona!! I visca els pastels de polenta!! mmm...nyam!