MIOPIA I ESTIGMATISME

Hi ha coses que no entenc gaire.

No entenc el cicle de la vista d'una persona, especificant, diré que es el meu cas.

Fa 9 anys aproximadament els pares em van portar a l'oculista perquè quan llegia veia les lletres muntades. Pam! Hipermetropia.

Amb el pas dels anys i l'afició a la pantalla i l'estudi em va marxar la hipermetropia per donar pas a la Miopia.

Durant molts anys no he necessitat ulleres "del cerca" però si "del lejos".

Fa un mes enrere em vaig anar a fer una revisió de la vista i em van dir, per variar, que m'augmentaven la graduació de la miopia, però ara, per compensar l'Estigmatisme.

Comorrrrrr????

Ara estigmatisme? Que passa? Hem de fer col·lecció de coses amb noms estranys als ulls?

Vaig provar les lents de contacte amb dos dioptries però seguia sense veure-hi 100% bé.

Vaig preguntar a l'oculista que perquè em pujaven Miopia si el que em deien que passava era que m'havia aparegut Estigmatisme.

La resposta va ser: Si vols, pots provar unes lents sense tanta miopia i 0,25 d'estigmatisme.

Vaig pensar, desde mis adentros, touché, ara l'han clavat!

Realment ara hi veig estupendament, però encara tinc una pregunta.

Vosaltres sabeu perquè els oculistes no et pujen mai les dioptries que necessites per veure-hi del tot bé?

Us dirán que es perquè l'ull no s'acostumi i cada vegada necessitis més graduació.

Jo penso que és perquè no volen que tu hi vegis millor que ells... o alguna altra raó hi deu haver.

Disfruteu de la mona!

10 coses que em treuen de polleguera

Hi ha un seguit de coses que no suporto, i n'he fet una llista. Nosé de que serveix però ho he fet.

1- Que la gent escupi al terra. Havent d'esquivar xiclets empegats i caques de gos, ara s'hi sumen les escopinades...

2- Que les persones tirin peles de mandarina pel balcó. Sé que no passa molt sovint però quan passa i et cau una pela de mandarina al cap des d'un tercer, la pela resulta molt dura. T'atures, mires amunt buscant la cara del criminal i trobes que es un iaio vell i arrugat que no s'inmuta si el mires descaradament amb ulls de ràbia, torna la mirada i segueix pelant.

3- Que no fassin roba per a persones imperfectes.

No m'agrada gaire anar a comprar roba però quan toca, toca i arriba el moment d'entrar a l'emprovador. Quan veus que la samarreta que t'agrada et fa tipo de sac de patates i els pantalons tinguin el tiro massa llarg i fassin arrugues, o que l'altre fa bossa just on acaba l'esquena i comença el cul. Vaig, i torno cap a casa que m'esperen els texans descolorits però còmodes.

4- Que la dona que parla pels altaveus del supermercat sempre fassi la mateixa entonació.

Simplement, irrita.

5- Que als aniversaris et diguin: Si no t'agrada es pot canviar eh!? (quan encara no has obert el paquet)

A casa meva acostumava a passar amb la iaia i la padrina, però les generacions es van fent grans i ara les que ho diuen ja son les tietes... més endavant serán les cosines i germana!

6- Les cantonades que fan olor de pipí.

7- Que soni el telèfon tot just començes la mig diada i sigui una sudamericana promocionant Jazztel.

Estic cansada d'haver d'aixecar-me a contestar el telèfon tot just comencen els teus inicis de somni, record i descans.... el moment aquell tant únic de quan començes a adormir-te... i que sigui per vendre't una tarifa... au venga home!!

8- Que el teu nom es repeteixi constantment.

Quan entres a treballar a un lloc on sempre entra i surt gent, hi ha vegades que alguna d'aquesta gent porta el mateix nom que tu... quan hi ha nenes que no es porten bé i els pares les criden, sempre em sobresalto.

9- Que els pares recents tot ho diguin en diminutiu:

Exemple: Em pots portar un vaset de lleteta per la nena?

10- Que t'equivoquis de mida a l'hora de comprar piles pel comandament.

Segur que tots heu dubtat alguna vegada de si agafar una mida A o AA o AAA... o nosé que.

Abans de sortir de casa sempre penses, agafaré la pila per tindre-la de mostra, però sempre te l'acabes deixant. Si, o no?

Son unes reflexions que he anat recopilant al llarg de la setmana. En fi, altres fan botellón i jo llistes de coses... cadascú amb les seves històries.

SEE YOU SOON!

Quina troballa he fet!! Que contenta estic!!

Aquesta setmana passada vaig anar a dinar un dia a casa dels meus pares, per veure'ls i explicar-nos les historietes que ens van passant al llarg de la setmana.

Quan vaig arribar, la mama estava planxant una cortina, i al seu davant, a sobre de la taula, vaig veure tot d'utensilis, una mica inútils, però que em van transportar una dècada endarere.

Hi havia la meva carpeta de quan vaig començar la ESO!

La carpeta estava forrada amb un retall de revista, era una foto de tres galifardeus que ocupàven tota una cara de la carpeta, i a l'altra, diferents imatges que en aquells moments em devien importar.

Al obrir la carpeta, em trobo amb l'horari que seguiem a ratlla, sent puntuals i acurats.

Algunes de les assignatures eren: Matemàtiques, ÈTICA, LITERATURA CATALANA, Literatura castellana, TUTORIA, Ciéncies Naturals, PLÀSTICA, EDUCACIÓ FÍSICA, etc. (les de lletra majúscula son les que m'agradaven més!)

Apartat per apartat, anava trobant coses que em feien recordar els pocs problemes que tenia, i el feliç que devia ser, al menys així ho recordo.

També vaig trobar bastantes cartes que ens enviàvem amb les amigues a l'estiu, quan estàvem de vacances... Una, feia referència a que els meus pares no em deixàven anar a un concert que feien ELS PETS a Bellvís.

Però pel que es pot llegir, entre faltes d'ortografia i lletra en diagonal, tenia el record d'haver estat a un concert d'ells, uns dies abans a Bellpuig. I li explicava a una amiga, que vaig xafar el peu a un noi de Borges que es deia David... qui sap que se n'ha fet!!

(aquesta carta mai va estar enviada perquè sinó, no l'hauria trobat a la carpeta)

Em dono compte que el temps passa, que tots ens fem grans. Els que abans erem cadellets, ara ja n'hem anat aprenent a base de caigudes i castanyots.

Les persones que creia que salvarien el món (els pares, els tiets, els professors, els veïns) són tan humans que els super-poders que creia que tenien es van quedar a l'armari, juntament amb la meva carpeta.

Per altra banda, vull creure que, hi ha una part de mi que encara és una nena... que segueix anant als concerts dels Pets, i amb la mateixa o més devoció que fa 10 anys. I que li segueix agradant la cuina i la reposteria, però ara, enlloc d'afartar als seus pares, ho fa a la seva parella...

Hi ha coses que... ni el pas del temps pot fer canviar.