Quina troballa he fet!! Que contenta estic!!

Aquesta setmana passada vaig anar a dinar un dia a casa dels meus pares, per veure'ls i explicar-nos les historietes que ens van passant al llarg de la setmana.

Quan vaig arribar, la mama estava planxant una cortina, i al seu davant, a sobre de la taula, vaig veure tot d'utensilis, una mica inútils, però que em van transportar una dècada endarere.

Hi havia la meva carpeta de quan vaig començar la ESO!

La carpeta estava forrada amb un retall de revista, era una foto de tres galifardeus que ocupàven tota una cara de la carpeta, i a l'altra, diferents imatges que en aquells moments em devien importar.

Al obrir la carpeta, em trobo amb l'horari que seguiem a ratlla, sent puntuals i acurats.

Algunes de les assignatures eren: Matemàtiques, ÈTICA, LITERATURA CATALANA, Literatura castellana, TUTORIA, Ciéncies Naturals, PLÀSTICA, EDUCACIÓ FÍSICA, etc. (les de lletra majúscula son les que m'agradaven més!)

Apartat per apartat, anava trobant coses que em feien recordar els pocs problemes que tenia, i el feliç que devia ser, al menys així ho recordo.

També vaig trobar bastantes cartes que ens enviàvem amb les amigues a l'estiu, quan estàvem de vacances... Una, feia referència a que els meus pares no em deixàven anar a un concert que feien ELS PETS a Bellvís.

Però pel que es pot llegir, entre faltes d'ortografia i lletra en diagonal, tenia el record d'haver estat a un concert d'ells, uns dies abans a Bellpuig. I li explicava a una amiga, que vaig xafar el peu a un noi de Borges que es deia David... qui sap que se n'ha fet!!

(aquesta carta mai va estar enviada perquè sinó, no l'hauria trobat a la carpeta)

Em dono compte que el temps passa, que tots ens fem grans. Els que abans erem cadellets, ara ja n'hem anat aprenent a base de caigudes i castanyots.

Les persones que creia que salvarien el món (els pares, els tiets, els professors, els veïns) són tan humans que els super-poders que creia que tenien es van quedar a l'armari, juntament amb la meva carpeta.

Per altra banda, vull creure que, hi ha una part de mi que encara és una nena... que segueix anant als concerts dels Pets, i amb la mateixa o més devoció que fa 10 anys. I que li segueix agradant la cuina i la reposteria, però ara, enlloc d'afartar als seus pares, ho fa a la seva parella...

Hi ha coses que... ni el pas del temps pot fer canviar.