Tarragona m'esborrona i Catalunya en general!

Després d'una setmana a casa dels pares després de l'aventura per Cardiff ja torno a tenir ganes d'activar-me de nou. M'agradaria trobar una feina, uns ingressos, una rutina per petita que sigui que em deixi tenir una mica de llibertat. Si mes no, viure a un piset amb la persona amb qui vull viure-hi. 

Carregats de currículums, vam enfilar al Camp de Tarragona i vam deixar currículums a força llocs interessants, entre ells una botigueta de delicatessen al carrer major de Tarragona. 

Em va agradar molt i era un lloc dels meus preferits, pensava que estaria bé treballar allà. El lloc, la feina...

Dos dies més tard em truca un noi dient-me que l'interessava per treballar a aquell lloc. Vaig estar molt contenta. D'entrada ja em va dir que seria mitja jornada, però per dins vaig pensar que mitja d'aquí més mitja d'un altre lloc, jornada completa!

Avui arribo a la botigueta, em presento i em diu: Encantado, cuentame tu vida. 

Mostro els meus encants, especifico, li dic que he treballat a una botigueta semblant, he estat en moltes ocasions de cara al públic, tinc bon tracte... bla bla bla...

Ell em comença a dir les condicions de la feina: 

1) Una setmana de formació entre Tarragona i Reus. ( no remunerada)

2) Treballaria dimecres sencer a la botiga de Reus, dijous sencer a la botiga de Tarragona, divendres a la tarda a Tarragona, dissabte sencer a Reus i diumenge matí (dos al mes) a Tarragona.

3) El transport no el paguem.

Pintava una mica grisa la cosa... però no he dit res. 

Ell mateix després d'alguns somriures i algunes bromes com per exemple que m'assemblava a la Laura Pausini m'ha dit que aquest matí em trucaria si fos l'escollida.

A mitja tarda em truca molt alegre, i em diu que, efectivament soc l'escollida...aghhh!! 

I jo li he dit que tururut viola. 

Per una banda penso, hi ha algú que acceptará això?

I per una altra, penso, Núria, pels temps que corren potser no et caldria ser tant sibarita. 

Mentre pugui ser-ho, ho seré!