Arriba el Capitá Planeta.

Fa dies que no escric, més que res, perquè penso que no tinc gran cosa a dir. 

Des de fa un mes cap aquí m'han passat mil histories pel cap. Totes amb el mateix objectiu. 

Encarar-me a fer alguna cosa que m'ompli, que m'agradi, i sobretot, llegir llibres que m'ajudin a païr que el món, per molt que vulgui, no es com abans. 

M'agraden els padrins, m'agrada escoltar-los i que encara plantin enciams a l'hort.

Passejar prop de la via del tren amb l'olor del panís recent cosetxat.

Caminar mentre s'amaga el sol, si cal que em cremi la retina, per veure els últims rajos. 

M'agrada recollir pinyes de panís esmijanades per esgrunar-les. 

En arribar a casa fer coques de vidre per berenar, tot recordant com jugavem cada tarda a la plaçeta de davant de casa de la padrina, fa anys, mentre ella ens preparava el berenar. 

Alguna vegada jugavem a ser el Capità Planeta i els seus amics. (Foc, Terra, Aigua... amb la unió dels nostres poders, arriba el Capitá Planeta...així començava la cançó)

El taraná de la vida segueix el ritme que li donem, una vegada som Foc, una altra temporada Aigua i també Terra.

Després de donar dos passes endarrera, per assaborir la naturalitat i la terra d'un poble com es Fondarella, ara prendré la cerrereta i en donaré 4, 5 o 6 endavant per agafar revolada. 

Fins aviat!