guai del paraguai

Gairebé fa un mes que estem a Arizona.
La veritat és que ens hi sentim com a casa. Dos anys enrere ja vam fer amistat amb dos parelles amb les quals ens tenim molt apreci. Ens veiem tot sovint i em demanen que els fagi truita de patates, en vista de l'èxit que va tenir la paella, millor seguir fent truites.

Algunes de les coses que m'agraden de la gent d'aquí és que son molt pràctics. Els carrers per exemple, estan tant ben comunicats que al·lucines. Tenen números enlloc de noms i facilita la coneixènca.
Sempre pots girar cap al lloc que vulguis. Dreta o Esquerra... De fet s'ha de dir que les carreteres son molt amples i permeten tenir un carril al mig per quan vols fer el gir.

D'Amèrica també m'agrada el fet de sopar aviat, de fet, tothom ho fa l'hora que vol. No hi ha horaris estipulats, però en general entre les set i les 8 del vespre pots veure gent sopant. Això millora la digestió a la nit. (Clar, depen del que et fots).

Sabeu per què a les pelis la gent sempre está menjant al cotxe? Perquè no els surt a compte anar-se'n a casa. Primer, l'horari es intenssiu i al mig dia no tenen més de mitja hora per menjar alguna cosa.
A sobre, les distancies entre la feina i casa pot ser com... com ho diriem?... desde Fondarella fins... Igualada? Barcelona?... Phoenix, té 80 milles, uns 120 km d'expansió.

La Biblioteca d'aquí es gran, com no pot ser d'una altra manera, dins seu hi ha un Starbucks. Hi trobem llibres de tots els temes que ens interessen i dels que no ens interessen també. Tenim la targeta i crec que en tinc una pila de 4... així que me'n vaig a llegir una estona abans d'adormir-me.

Pels qui patiu de si estic bé o no, doncs si, estic molt bé!!
Envio molts petonets a la família i amics i sabeu que  a principis de maig torno.

Que tingueu molt bones festes de Nadal personetes!!
(no se'm carrega una foto que volia penjar, podeu anar mirant el facebook que en penjo alguna de tant en tant.) Adeeeu!