Això es Amèrica!

Reina Santa! 

Us faré una mica de resum dels primers dies que hem estat per aquí.

Quan vam arribar, ens van venir a buscar els nostres amics a l'aeroport. 

Quan els vam conèixer, ara fará dos anys,  tenien un cotxe normalet, típic. Aquesta vegada quan els vam veure arribar portaven una ranxera que gairebé hem d'agafar una escaleta per pujar-hi. Tot i que n'hem vist de més exagerades, aquesta és força gran. 

Només començar, ens van preguntar si voliem anar al Casino, la nostra reacció va ser, una mica negativa... de tota manera hi vam anar. 

Ens van demanar els Passaports i ens van fer una targeta de joc. 

Ens van explicar que a ells no els agrada jugar ni a les màquines, ni a la ruleta ni res de tot això però que els avantpassats del nostre amic es van morir amb molts punts a la targeta, en fi, que eren ludópates, i no els va donar temps de gastar tots els punts acumulats. 

Ells, rient, diuen que es l'herència que els ha quedat i gairebé cada dia passem una estona o altra, o a sopar, o a fer un frapuccino a l'Starbucks del casino o a agafar refrescos... i tot free!

Ahir al matí vam necessitar dividir-nos (Tim a un cotxe i Noemí, Ferran i jo a un altre) per tant vam agafar el cotxe del lloc de treball del pare del Tim.

A l'acabar la nostra jornada vam passar a buscar-lo per la feina. Es va posar molt content de veure'ns! Cosa raríiiiissima perquè els vietnamites no mostren cap tipus de sentiment, però ahir era diferent. 

No sabeu perquè? Doncs perquè tenia pensat anar al Casino, i així podia compartir amb algun l'eufòria!

Era igual que un nen al Xiqui Park. Quan ja creiem que en tenia prou, li deiem per marxar i va arribar a dir un parell de vegades "one more time please"... jeje...Va ser molt divertit.

Però estavem cansats de tot el dia, per tant vam trucar al Tim que ens vingues a buscar amb el seu cotxe i ens recollís pel casino. 

Vam deixar al Tu ( així es diu el pare ) disfrutant i rient com un nen. 

A nosaltres el casino ens serveix per fer les menjades del dia gratuïtes. El menú gairebé sempre es el mateix, amanida i despres cosetes amb formatge, o hamburgueses o "alitas de pollo"...etc.

Ahir va ser diferent, com que vam anar-hi amb el seu pare, que es categoria platínium, podia triar coses diferents i va triar una hamburguesa gegant per a tots... aquí va la foto!