A la Pruna li cauen els pinyos

Ja vaig llegir per internet que als gossos els cauen les dentetes entre els 5 i els 8 mesos i moltes vegades els amos ni se'n donen compte perquè se les empassen.

Doncs el nostre cas va ser graciós.
Estavem jugant la Pruna i jo a casa, i ella quan juga, mossega.
En sec va parar de mossegar-me i vaig notar que intentava engolir-se algo.
Vaig obrir-li la boca i vaig veure una denteta allà al final del garganxó. No vaig ser a temps de treure-li.
Durant el mateix matí li vaig anar obrint la boqueta i n'havia perdut una altra.
Les de la fila de baix se li mouen totes 4 i a dalt en falten dos.

Aquí va una foto. jiji...

Coquetes de vidre

Hola!
Us escric una recepta de coques de vidre que vaig fer fa no gaires dies.
Haviem d'anar a casa d'uns amics a Benavent i volia portar alguna coseta.
A l'amfitriona li van agradar tant que em va demanar que li enviés la recepta.
Així mateix li vaig fer.

Animeu-vos que es molt fàcil i agraden molt!

250 g de farina.

4 cullerades d'oli d'oliva.

1/2 got amb aigua tèbia.

Remena-ho tot junt.

Quan ja ho trobis prou homogèni, acaba de fer-ho amb les mans.

Deixa-ho reposar 1/2 hora aproximadament.

Feu particions perquè les coques quedin d'una mida proporcionada.

Estireu la massa i deixeu-la ben fineta. 

Poseu-les a la planxa del forn i tireu unes gotetes d'oli per sobre, 

així s'enganxará més bé el sucre.

Com més desiguals quedin millor, faran pinta de rustiques. 

Tireu bastanta quantitat de sucre per damunt i si teniu pinyonets també.

Poseu-les al forn prèviament escalfat a 180ºC 

durant 12 minuts aproximadament.

Gaudiu-les!!

Bon profit guapos i guapes! 

(Tieta, també es una recepta àpta per tu)

La lluna, la Pruna

Hola de nou família!
Torno a estar aquí després de mil anys sense comunicar res de nou.

El més xulo que m'ha passat ultimament és que hem adoptat una gosseta. Ens la va regalar una família d'Arbeca. Quan la vam anar a buscar era un bebé de menys de dos mesos. Ara ja en té tres i mig i pesa gairbé 5,5kg.

El Ferran no s'acaba d'acostumar a tenir una bestioleta que depengui de nosaltres però a casa meva sempre n'hem tingut i em venia molt de gust.

És molt nerviosa, tot ho mossega i al principi pixava allà on li semblava. Ara ja s'ha acostumat a fer-ho
a les gassetes que estan esteses perquè ho fassi allà.  BINGO!

Al matí la treiem a passejar i al vespre també, però si algun dia anem a algun lloc on hi ha gent, com ara a una fira, o a algun sopar, etc tenim un murrió per posar-li. Ahir va ser el dia que el vam estrenar i quan estava tipa de voler-se'l treure, s'estirava a terra rendida.

Amb ella hem fet algunes sortides, i ha conegut gent nova.
Us poso unes fotos.

La Pruna al jardí de casa.

 La Pruna amb braços.

 La Pruna mossegant al padrí.

 La Pruna a Salou amb la Rosa.

 La Pruna al Parc de la Mitjana amb l'Erin.

 La Pruna amb el Ferran passejant per Linyola

 La Pruna de viatge!

La Pruna amb el Jordi a Vilafranca. 

Salut!