Rumb a Cardiff

Estic a Cardiff. Després de pocs dies de pensar-ho i madurar-ho, en menys d'un mes hem deixat el pis de lloguer, ho hem explicat a la família i amics,  hem comprat els vols a Cardiff i un amic d'allà ens ha buscat curro i casa... i que més necessitavem si les ganes ja hi eren?

Ahir vam arribar. El vol va sortir amb una mica de retard però vam arribar més o menys a l'hora. 

L'Albert ens van venir a buscar a l'estació i vam deixar les maletes a casa de l'amic que ens ha buscat la feina. 

Amb una mica de mal de cervicals, i havent fet un pipí vam enfilar al restaurant on treballarem durant l'estancia aquí. Es un restaurant "pijotero", té dos pisos i hi ha un munt de cambrers. 

Vam conèixer al jefe i ens va semblar bona persona, tant bé ens vam caure que ens va convidar a sopar i tot! 

Va explicar-nos que era de Galícia però va venir aqui sense res ( o amb una sabata i una espardenya com diriem a casa meva)  i ara té uns quants restaurants i alguns locals de Main Street... Això es bo!

Començarem a treballar el dimecres, avui ja ens hem anat a buscar l'uniforme i ara només queda parlar i parlar anglès i  amb garrotades suposo que l'aprendrem bé d'una vegada. 

Ja us aniré explicant algunes anècdotes, que alguna o altra ens en passará. 

SEE YOU SOON! 

Diferents maneres de demanar cafè.

Això de treballar a una cafeteria et fa ser una mica psicòleg... intentes identificar el personatge que hi ha dins de cada persona. 

Que els deu passar a aquelles persones que et demanen el cafè tant complicat?

Exemple: 

Un tallat, descafeinat de maquina, curt de cafè amb la llet natrual i poca espumeta, ah! i el sucre moreno si us plau. 

Tenen problemes?, son inconformistes...??

Un altre exemple son aquelles persones que et demanen les coses sense tirar ni un decibel de veu de les seves cordes vocals, això si, vocalitzen com vaques remugant. 

També he hagut de tractar amb persones que aixequen el braç i diuen: LO MEU. 

O aquelles que diuen, he entrat eh... 

Si si clar que ha entrat, ja ho veig,  però esperis un moment, per favor, que abans que vosté he d'atendre quinze mil persones més. 

També trobes aquelles persones llunàtiques que et pregunten si hem posat lleixiu al te, i contestes:

No, si vol li canvio.  Però realment estas pensant... si me'l fas canviar no només notarás gust de lleixiu, potser també de pipí i salfumant. Bruixa!

També trobem fastigoses de mena que si els cau un entrepà al terra no t'avisen, i si ho fan, no et pensis pas que el reculliran, les vagues!

Per acabar, hi ha les que venen com un coet borratxo, que ho volen tot rapidissim. I després s'están de xerrameca dos hores.

O més fort, et diuen, posa'm un tallat que marxo que tinc pressa, i sents que diu a les "amiguetes" que se'n ha d'anar a mirar vestits a les rebaixes... llavors clar, quan marxa, la posen verda!

Salutacions a totes les que no em serveixen d'exemple en cap especte. 

MUAKS!

SORTIDA: ARBÚCIES-VIC-CARDONA-LLEIDA

Dissabte, vaig arribar a casa i em vaig trobar una nota.

AQUÍ TENS EL DINARET PETIT, ESPERO QUE T'AGRADI I TAMBÉ LA SORPRESA QUE TINC PREPARADA PER DEMÀ. FINS AL VESPRE. 

Uoooo.... Tenia una sorpresa que m'esperava!!

I tenia el dinar preparat i fresquet!!

De fet ja tenia una lleugera idea del que podia ser... 

Sabia que dilluns teniem concertada una ruta de cavall a Vic, així que pensava que podria ser alguna altra activitat pel mateix dilluns...però no! Em vaig equivocar!

Després de treballar el diumenge,  em va vindre a buscar el Ferran a la feina, portava tots els "bartulos" i una fiambrereta. Una bona botella d'aigua fresca i rumb de dues hores direcció Girona. 

Pocs km abans d'arribar al destí em va dir que anavem a una casa de pagès amb piscina, i amb una vista impressionant. Que ho portava una parella molt amable i tenia ganes de fer-ho. 

Es va quedar curt. La casa de pagès era enorme, de pedra, tenia cascades d'aigua pel voltant. Tenia sales de joc, de tv, cuina... i l'habitació que teniem era genial. Unes vistes acollonants!

Vam gaudir de la piscina, vam conèixer una família de Puigverd ( que ja es casualitat) i vam relaxar-nos tota la tarda, fins que a les 9:15 vam anar a sopar... una mica aviadet però els mateixos amos de la casa de pagès preparen el sopar, dinar, esmorzar pels huespeds. 

Quan anavem cap a l'habitació se'ns va creuar una granota molt grossa, no vaig dubtar d'entrar a la sala de jocs a dir-los als nens que sortissin a veure-la. Els va agradar i van al·lucinar molt.

L'endemà, vam preparar la bossa, vam mirar el correu electrònic, i vam baixar al menjador a esmorzar. Havien fet pa de pessic casolà! Mmm... Poc després enfilavem cap al Centre de Doma on disfrutariem fent una volta amb cavall. Però va fer molta calor i els monitors ens feien anar en línia recta a tots 8 que haviem concertat la sortida... Una mica rollo va ser. 

Un cop feta la ruta i haver-nos deshidratat una mica, vam anar cap a Vic, vam dinar a El Drac Tip, molt recomanable, molt atents i el menjar molt bo i el més xulo és que la qüantitat l'esculls tu mateix!

Llavors, enfilavem cap a casa un altre cop, però el Ferran va voler ensenyar-me Cardona i el seu castell. 

Sempre que veig castells penso, reòsita, aquí dins estaven molt foscos, quedaria millor uns bons finestrals amb tant espai que tenen... però clar, a aquella època és el que feia falta, poques obertures. 

Una hora i pico més tard, arribavem a casa. Relaxats i tranquils!

Els llocs recomanats són: 

http://www.elbuxaus.net/buxaus.html

http://es-es.facebook.com/pages/Drac-Tip-Restaurant-Braseria/101613406592488

A MALLORCA

Vam sortir el dia 5 de casa però massa tard, perquè haviem d'anar a acomiadar-nos dels pares i "sogres".

Arribavem justet a l'aeroport però encara estavem a temps d'agafar el vol.

Fem una llarga cua a la T1 i quan arribem al revisor ens diu que el nostre vol surt de la T2.

Crec que mai haviem corregut tant. Vam pujar al bus que ens havia de portar a la T2 i correiem esprintant que semblavem dos fuets borratxos.

Un cop a la T2, despres de 5 minuts de trajecte eterns, vam fer un salt i vam tornar a córrer maleïnt la llargada dels nostres petits passets, fins arribar a la porta 44...

Ja no hi quedava ni una ànima. Només dos noies amb un mocador al coll, plegant un display que ens van informar, ben educadetes, que la única opció era demanar un altre vol.

A mi em va agafar una rabieta i ja no volia anar a Mallorca, però el Ferran amb un tres i no res ja en tenia comprats un parell per al cap de mitja hora...

Venga a córrer un altre cop!!

Aquella sensació era el que més s'atansava a un d'aquells somnis que tens de tant en tant, que mai arribes a un lloc que t'esperen i no pares de córrer i córrer i sempre trobes obstacles.

Per fi vam pujar a l'avió i amb un obrir i tancar d'ulls ja estavem a ses illes.

El Ferran havia reservat un Mercedes per vorejar les cales.

La primera nit la vam passar a Cala d'or.

Quan es va fer de dia, vaig obrir algun paquetet... era el meu cumple!!

Que guai haver fet el cumple a Mallorca.

Vam disftuar del sol, de la platja, del cotxe descapotable i de les vistes.

A la nit vaig assistir a un teatre moooolt especial i moooolt distret.

No diré de qui era perquè em dieu que soc una pesada! I amb raó! jeje

L'endemà ens vam aixecar tardet, vam recollir les maletes i vam anar a fer un cafè amb una senyora que havia conegut el Ferran a un curset. Va ser força entretingut.

El dia s'acabava... dinar, aeroport, aquest cop no vam fer tard.

I en un tres i no res, ja tornavem a ser a Barcelona.

MIOPIA I ESTIGMATISME

Hi ha coses que no entenc gaire.

No entenc el cicle de la vista d'una persona, especificant, diré que es el meu cas.

Fa 9 anys aproximadament els pares em van portar a l'oculista perquè quan llegia veia les lletres muntades. Pam! Hipermetropia.

Amb el pas dels anys i l'afició a la pantalla i l'estudi em va marxar la hipermetropia per donar pas a la Miopia.

Durant molts anys no he necessitat ulleres "del cerca" però si "del lejos".

Fa un mes enrere em vaig anar a fer una revisió de la vista i em van dir, per variar, que m'augmentaven la graduació de la miopia, però ara, per compensar l'Estigmatisme.

Comorrrrrr????

Ara estigmatisme? Que passa? Hem de fer col·lecció de coses amb noms estranys als ulls?

Vaig provar les lents de contacte amb dos dioptries però seguia sense veure-hi 100% bé.

Vaig preguntar a l'oculista que perquè em pujaven Miopia si el que em deien que passava era que m'havia aparegut Estigmatisme.

La resposta va ser: Si vols, pots provar unes lents sense tanta miopia i 0,25 d'estigmatisme.

Vaig pensar, desde mis adentros, touché, ara l'han clavat!

Realment ara hi veig estupendament, però encara tinc una pregunta.

Vosaltres sabeu perquè els oculistes no et pujen mai les dioptries que necessites per veure-hi del tot bé?

Us dirán que es perquè l'ull no s'acostumi i cada vegada necessitis més graduació.

Jo penso que és perquè no volen que tu hi vegis millor que ells... o alguna altra raó hi deu haver.

Disfruteu de la mona!

10 coses que em treuen de polleguera

Hi ha un seguit de coses que no suporto, i n'he fet una llista. Nosé de que serveix però ho he fet.

1- Que la gent escupi al terra. Havent d'esquivar xiclets empegats i caques de gos, ara s'hi sumen les escopinades...

2- Que les persones tirin peles de mandarina pel balcó. Sé que no passa molt sovint però quan passa i et cau una pela de mandarina al cap des d'un tercer, la pela resulta molt dura. T'atures, mires amunt buscant la cara del criminal i trobes que es un iaio vell i arrugat que no s'inmuta si el mires descaradament amb ulls de ràbia, torna la mirada i segueix pelant.

3- Que no fassin roba per a persones imperfectes.

No m'agrada gaire anar a comprar roba però quan toca, toca i arriba el moment d'entrar a l'emprovador. Quan veus que la samarreta que t'agrada et fa tipo de sac de patates i els pantalons tinguin el tiro massa llarg i fassin arrugues, o que l'altre fa bossa just on acaba l'esquena i comença el cul. Vaig, i torno cap a casa que m'esperen els texans descolorits però còmodes.

4- Que la dona que parla pels altaveus del supermercat sempre fassi la mateixa entonació.

Simplement, irrita.

5- Que als aniversaris et diguin: Si no t'agrada es pot canviar eh!? (quan encara no has obert el paquet)

A casa meva acostumava a passar amb la iaia i la padrina, però les generacions es van fent grans i ara les que ho diuen ja son les tietes... més endavant serán les cosines i germana!

6- Les cantonades que fan olor de pipí.

7- Que soni el telèfon tot just començes la mig diada i sigui una sudamericana promocionant Jazztel.

Estic cansada d'haver d'aixecar-me a contestar el telèfon tot just comencen els teus inicis de somni, record i descans.... el moment aquell tant únic de quan començes a adormir-te... i que sigui per vendre't una tarifa... au venga home!!

8- Que el teu nom es repeteixi constantment.

Quan entres a treballar a un lloc on sempre entra i surt gent, hi ha vegades que alguna d'aquesta gent porta el mateix nom que tu... quan hi ha nenes que no es porten bé i els pares les criden, sempre em sobresalto.

9- Que els pares recents tot ho diguin en diminutiu:

Exemple: Em pots portar un vaset de lleteta per la nena?

10- Que t'equivoquis de mida a l'hora de comprar piles pel comandament.

Segur que tots heu dubtat alguna vegada de si agafar una mida A o AA o AAA... o nosé que.

Abans de sortir de casa sempre penses, agafaré la pila per tindre-la de mostra, però sempre te l'acabes deixant. Si, o no?

Son unes reflexions que he anat recopilant al llarg de la setmana. En fi, altres fan botellón i jo llistes de coses... cadascú amb les seves històries.

SEE YOU SOON!

Quina troballa he fet!! Que contenta estic!!

Aquesta setmana passada vaig anar a dinar un dia a casa dels meus pares, per veure'ls i explicar-nos les historietes que ens van passant al llarg de la setmana.

Quan vaig arribar, la mama estava planxant una cortina, i al seu davant, a sobre de la taula, vaig veure tot d'utensilis, una mica inútils, però que em van transportar una dècada endarere.

Hi havia la meva carpeta de quan vaig començar la ESO!

La carpeta estava forrada amb un retall de revista, era una foto de tres galifardeus que ocupàven tota una cara de la carpeta, i a l'altra, diferents imatges que en aquells moments em devien importar.

Al obrir la carpeta, em trobo amb l'horari que seguiem a ratlla, sent puntuals i acurats.

Algunes de les assignatures eren: Matemàtiques, ÈTICA, LITERATURA CATALANA, Literatura castellana, TUTORIA, Ciéncies Naturals, PLÀSTICA, EDUCACIÓ FÍSICA, etc. (les de lletra majúscula son les que m'agradaven més!)

Apartat per apartat, anava trobant coses que em feien recordar els pocs problemes que tenia, i el feliç que devia ser, al menys així ho recordo.

També vaig trobar bastantes cartes que ens enviàvem amb les amigues a l'estiu, quan estàvem de vacances... Una, feia referència a que els meus pares no em deixàven anar a un concert que feien ELS PETS a Bellvís.

Però pel que es pot llegir, entre faltes d'ortografia i lletra en diagonal, tenia el record d'haver estat a un concert d'ells, uns dies abans a Bellpuig. I li explicava a una amiga, que vaig xafar el peu a un noi de Borges que es deia David... qui sap que se n'ha fet!!

(aquesta carta mai va estar enviada perquè sinó, no l'hauria trobat a la carpeta)

Em dono compte que el temps passa, que tots ens fem grans. Els que abans erem cadellets, ara ja n'hem anat aprenent a base de caigudes i castanyots.

Les persones que creia que salvarien el món (els pares, els tiets, els professors, els veïns) són tan humans que els super-poders que creia que tenien es van quedar a l'armari, juntament amb la meva carpeta.

Per altra banda, vull creure que, hi ha una part de mi que encara és una nena... que segueix anant als concerts dels Pets, i amb la mateixa o més devoció que fa 10 anys. I que li segueix agradant la cuina i la reposteria, però ara, enlloc d'afartar als seus pares, ho fa a la seva parella...

Hi ha coses que... ni el pas del temps pot fer canviar.