Transformació d'una tauleta.

Hola amics, si teniu coses a fer, feu-les. 

Si pel contrari voleu matar el temps, podeu veure aquest vídeo que no porta enlloc. 

PETONS!

Estic en blanc.

Algú em pot ajudar a omplir-me, si us plau?

Necessitaré un manual de paciència.

Que et trobes quan fas viatges llargs amb avió?

1- Pudor de peus. (tothom s'acaba descalsant)2- Torticòli (dorms de qualsevol manera)

3- T'acabes totes les lectures que tens per passar el temps al lloc de destí. 

4- Inmobilitat a les extremitats inferiors del cos.

5- Afartament de líquids. (passen cada dos per tres a oferir-te aigua, sucs o vi...)

6- Et familiaritzes amb l'idioma del lloc on anirás a parar, gràcies a empassar-te 3 o 4 palícules com a mínim...

I el més fotut de tot, que quan em pensava que ja havia fet el viatge més llarg encara em quedaven 6 hores de vol, i explicaré el que vull dir.

Sortim de Barcelona a X hores del matí i sobre-volem tot l'oceà, ja estem prop de Nova York (ho saps perquè ho veus per una pantalleta)... i el teu cervell pensa; Òsti, ja estic a Amèrica, el més dur ja ha passat, però no és així amics.

De Barcelona a Nova York hi ha unes 7 o 8 hores, però per anar fins a l'altra costa (Los Angeles) n'hi ha 6 més. Així que es quan més pesat es fa i et començes a imaginar i preguntar coses... Com deu ser la vida d'aquella noia que està asseguda dos seients més endavant. Per què viatja sola? Potser és estudiant? Potser es astronauta i va a EEUU a fer un curset avançat de menjar cereals flotants...?, Altres pensaments són: El gilipolles del seient del meu davant hagués pogut nèixer enano enlloc de gegant i així no li faría falta tirar el seient endarrera...

Si sempre que vas al wc de l'avió fas unes quantes gotetes a la tassa, com es que quan hi tornes no hi son? Les netejen les pobres assafates?

Perquè les assafates del Ryanair son molt joves i les de les companyies americanes son "viejunes"?

En fi... mil i una com aquestes... total, no tens res millor a fer tampoc.

Enllaçem.

Quan vam arribar a Los Angeles, amb el jet lag que portàvem ens vam quedar a dormir a un MOTEL i a les 10 de la nit ja dormiem. No podiem més! 

L'endemà a les 6 del matí, agafavem el cotxe i ens enfilavem direcció Phoenix. 

Tot son aventures, clar que si. Però quan vaig veure "Back to the future" pensava que un dia, la màquina del temps existiria. 

ESTONES DE CEL...

Banda sonora de l'enllaç

Banda sonora de l'enllaç nº2.

Aquesta és una cançó per abans d'anar a dormir, perquè descansis convençuda de que ets feliç de ser aquí, que fas bé deixant sortir els teus comentaris espontanis, que tens raó de deixar els mals oblidats al soterrani.

                          

                                       








Bocinets de cada un de vosaltres em fan millor
Córre, salta, brinca, vola i vés pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant.


Córre, salta, brinca, vola i vés pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant.

                       Gràcies per ser així tata.













Ara encara ets petitona i no entens ben bé que et dic, però com que ets petitona segur que ja ho fas així.



Galícia, felicitat i pau                                           

Però quan creixis, si ensopegues o algú et trenca el cor, promete'm que continuaràs sent la que res no li fa por. Córre, salta, brinca, vola i vés pel carrer cantant.







Vaig viure uns mesos a Rubió i menjavem carabassons de l'hort.






Agafa l'autobús i seu al davant, només 5' que no acaben...




Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant. Córre, salta, brinca, vola i vés pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant. 






Hi ha fotos que fan mal, perquè sabem que, tot i poder  ja no tornaran.  







Això t'ho dic, suposo, perquè no et passi com a mi, que en alguns moments al creixer m'he oblidat de ser així.




 Casa, família i dolçor, costa trobar aquests moments però si ens aixequem ben d'hora i penquem, som una família imparable.

Jo el que vull es que els teus ulls dolços brillin sempre com tresors i que dormis ben tranquil·la i sense preocupacions.











Cullir les teves pròpies taronges per fer un suc instants després 

us asseguro que es 100% satisfactori. . 


Més quan estic envoltada d'un país de plastic.



                       Lluitaré per tenir moments amb vosaltres i per tenir-los per mi sola.                     Córre, salta, brinca, vola i vés pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant. Córre, salta, brinca, vola i vés pel carrer cantant. Jo també vaig ser petitona un dia i me n'estava oblidant.

<-- Pels vols de Nadal, compartint estones amb la Marteta a l'anyorat pis de la "Mariola d'Or".




--> Moments que simplement son PERFECTES.
















Somnis per complir...



















                                                                                         ... i somnis que es compleixen.

A CASA DURANT UN MES

Ara que no hi soc, ja en puc parlar. 

Si, us parlaré del mes que m'he estat a Fondarella...

Quan vam arribar de Zadar, només teniem ganes de veure a la família i als amics, així que vam anar quedant poc a poc amb tots... entre ells, recordo una festeta que el Ferran em va preparar amb molta discressió i vam cel·lebrar a Torregrossa, amb la colla extraordinària que tinc. 

També agraeixo a l'Antonio i l'Aran el "soparillo" que vam fer a casa seva i sobretot estar amb la Jana. Una estona de Jana acaba les piles a un Sant, però quina il·lusió veure-la de nou i poder gaudir de les seves expressions! De veritat!

També dono les gràcies pel viatget que vam fer fins a Sils a veure als cosins i els fills dels cosins, vam passar un gran dia de família. 

Per sort, vam poder quedar amb la Neus i la Eli i respectives famílilies dos vegades, cosa una mica estranya  perquè amb un mes gairebé només tenim temps de veure'ns una vegada i llestos. Tot i que si fas l'esforç, tot es pot fer. 

Amb l'Erin vam passar un llarg dia. La vam tenir desde diumenge al matí fins dilluns a la tarda. 

Itinerari? Matí: Escolanía de Montserrat, amb tot el que comporta ( visita a l'esglèsia, veure als nens cantar, posar una espelmeta dels desitjos, comprar xocolata, tastar a totes les paradetes formatge i metó, i veure pujar i baixar el cremallera.)

Ens esperàven per dinar l'Oriol i l'Anna a Esparraguera, son una parella de viatgers que es van inspirar amb nosaltres i van passar 5 mesos fora. Abans d'iniciar el seu viatge van venir al pis de Lleida i vam gaudir d'una bona estona... Aquell diumenge, hi havia el retrobament.

Pel que fa als de casa, dia a dia els he anat disfrutant. Amb la mama hem pogut anar a la platja un dia, gairebé hem pogut anar tots els dimecres al mercat, entre altres coses que ara no explicaré. XD

Del padrí n'he gaudit força també, que si ara ve a fer un caferet, que si ara el veig sobre del tractor, que si ara li faig un massatget... etc.

Vaig poder acudir a la graduació de ma cosina Anna, i després gaudir del musical Grease amb la família del Ferran...

Amb la Rosa i la Raquel, vaig passar un dia de platja també, així que entre platja amb una, platja amb l'altra i amb la mama també hauria d'haver tornat ben morena... i no es així, però la veritat, es que tant me fa. 

Aquest mes també m'ha donat temps d'anar a Constantí a veure al Sergi i el Juli, agraeixo la tarda de Casino que vam tenir i l'olor a Pets durant la tarda. 

I a la resta que no he pogut veure, tal dia fará un any. 

Gràcies als que m'heu fet passar bones estones i als que no hem pogut veure'ns finalment, I'm sorry. 

PETONS I AVIAT US PARLARÉ DE LOS ANGELES I PHOENIX. 

  

petons!

Zadar i somriures

Tinc pendents un munt de coses, situacions i experiències per explicar a aquest blog... però pas a pas ho farem tot. 

L'estada a Zàdar va ser molt maca i tranquil·la tot i que la Irene i el Carles ens van acompanyar a molts llocs bonics dignes de visitar. 

El primer dia em vaig aixecar una mica tard pel fet d'haver fet tantes hores de vol i els canvis d'horaris, per tant podriem dir que el primer matí el vam "perdre". A la tarda, mentre ma germana donava classes, el Ferran, el Carles i jo vam anar a visitar part de la costa de Dalmàcia... No recordo bé els noms dels pobles però si que recordo un poblet petit on hi havia una columna molt reformada, un pont amb aigua i un nen jugant a ser un ninja. Si recordo bé, el nom del poble es Nin. 

Quan vam arribar al vespre vam anar a veure la posta de sol tant sol·licitada per la població. Hi havia gent que passejava, canalla jugant i gossos passejant. 

Una visita al mercat també havia d'estar a l'itinerari, per tant, el segon matí, vam anar a comprar peix i verdures per fer un bon dinar. 

Per fer temps, però, vam anar a caminar pel passeig kharma fins a la punta on vam escollir un terreny amb vista al mar perfecte per posar-hi gallinetes, una cabra i un hortet...

Els dies van ser molt bonics perquè vam estar amb part de la meva família, el lloc era preciós i el temps que vam agafar era immillorable. 

El dia abans de marxar va ser el meu aniversari, en feia 24, i la Irene em va preparar un dinar amb una família molt maca de Zàdar. La Maria i el seu pare també feien l'aniversari el mateix dia, així que van preparar una "peca" per festejar-ho tots junts. La peca consta de verduretes i carn de "hijo de oveja" dins d'un recipient de ferro colat, tapat i amb brases a sobre. Va quedar deliciós. 

Els dies que vam estar allà els vam aprofitar i gaudir, així que no podem demanar res més d'aquestes mini-vacances. 

Això és la "peca"

... i això el pecat!

Ja fa un parell de dies que hem marxat de Phoenix. Hem deixat tot llest per tornar d'aquí a un mes. 

Ara ja teniem ganes de veure la família, amics i tot el panorama català. 

Dia 30 a les set de la tarda sortiem de Phoenix, ens van deixar a l'aeroport les dos nenes i el nen de la casa on vivim i la seva tieta. La ultima setmana que vam estar a Phoenix vam treballar tant que només sentar-nos a l'avió ens vam quedar clapats. No em vaig donar ni compte del "despegue".

El dia 1 a la una del mig dia arribavem a Londres, ja teniem decidit que fariem nit allà per tot això del jet lag. Vam estar passejant per Picadilly Circus, vam entrar a la tenda del M&M i vam passejar tot el dia sense parar. Teniem ganes de caminar i caminar, cosa que a Phoenix no pots fer. 

Quan s'atansava la nit ens en vam anar a l'hotel i vam descansar fins que el cos va dir prou. 

Durant tot el matí vam estar buscant una botiga de joguines per portar-li un regalet a l'Erin, però no en vam trobar ni una. 

El dia 2 a les 5 de la tarda sortia l'altre avió que em portaria a veure a ma germana. Feia massa dies que no la veia i en tenia moltes ganes. Així que, desde l'aeroport de Stansted (Londres) cap a Zadar...

Allí ens esperaven i a hores d'ara encara no hem parat ni un moment. 

Ens han portat a veure platges, muntanyes, hermites, ruïnes, esparrecs, i moltes coses més que ja no puc recordar a hores d'ara. 

Ja faré un altre post més interessant sobre coses de Zadar. 

Bona nit!