PANELLETS i CASTANYADA

A Catalunya hi ha una celebració que any rere any celebra menys gent. La Castanyada. 

De tota manera, a casa nostra vam celebrar-la, per no perdre la tradició.

Uns dies abans però, ja començava a preparar i comprar el que feia falta pels panellets, mirar receptes, trancar ametlles, bullir-les i pelar-les fins que va arribar el dia que em vaig determinar a fer els PANELLETS. 

Com els vaig fer? 

Doncs vaig picar 500g d'ametlles, 

Vaig bullir 300g de moniatos

Vaig ajuntar-hi 400g de sucre i a amassar una bona estona. 

Van sortir boníssims! 

Vam celebrar la castanyada a casa, a Rubió de Dalt. Van venir una parella d'amics (l'Anna i el Roger) que feia temps que teníem ganes de veure. Ens vam posar al dia xerrant de projectes i neguits mentre escarxofats a l'habitació, que aquella nit seria seva, ens fotiem uns nachos amb guacamole.

Al cap d'una bona estona fent-la petar, vam decidir anar a preparar el sopar, encendre el foc a terra  o "llar de foc", sinó el Roger no ho enten, i es pensa que un cop encès el foc a terra, ve el ritual de la dança del Unga-Unga.

Mentre menjavem l'amanida amb esparrecs que va prepar l'Anna a ritme de SPAMALOT, col·locavem la llonganissa, botifarra i cansalada al foc i va sortir carbonilla, però també ens la vam menjar. 

Per postre, com no podia ser d'una altra manera, ens vam menjar els panellets, acompanyats de la peli que feien a la tele "La señal" que ens va fer pujar a les habitacions amb els collonets per corbata.

L'endemà, vam fer una petita escurció a la Serra del Munt on hi ha un punt geografic. Les vistes eren precioses, i la tranquil·litat d'aquell lloc era indescriptible. 

Arribem a casa, els convidats van recollint les seves pertinences, ens acomiadem i desitjem que la proxima vegada que ens veiem no hagi de passar tant temps. 

Gràcies Anna, Roger i Ferran.