Aquestes festes de Nadal tot ha estat trobades amb amics i família.
En tenía moltissimes ganes, i ara la cosa ja comença a anar de baixa.
Queda menys de 15 dies per agafar l'avió i tornar a treballar amb devoció. Tot i que ens agrada estar aquí i fer vacances, no deixem de pensar amb la feina que ens espera allà. Això no treu que gaudim cada dia que estem aquí. Ni que sigui amb constipats o mals d'esquenes...
El dia 25 de desembre va vindre la família a casa de la mama. Nosaltres som les amfitriones, i una setmana abans ja embolicavem canalons. Si els veieu una mica estranys, és perquè la pasta la fem a l'estil iaia. Sempre els havia fet així i ens agradaven molt, per tant hem seguit la tradició i és una altra manera de tenir-la present en aquestes dates.
Ah, un consell, si et poses un bon devantal, el producte queda molt més bo i jo en tinc un de collonut! Proveu-ho!
El mateix dia que vaig fer una bona qüantitat de canalons, em va agafar per fer postres per aquell mateix dia. Era un dissabte, i tots els dissabtes ve el padrí Gumersindo a dinar. A ell ja el coneixo bé i sé que li agraden les coses dolçetes... Em vaig posar mans a l'obra amb unes bones lioneses.
Aquest en va ser el resultat...
Gràcies i si voleu la recepta m'ho feu saber.
