PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

domingo, 9 de diciembre de 2012

DESPIERTA con Alvaro Sanz

Un mes abans d'agafar el vol que em duria a casa vaig rebre una invitació de l'Alvaro Sanz, en la qual em proposava una mogudeta força inquietant. Malauradament gairebé totes les invitacions que fa de cursos de fotos les he de denegar, bàsicament per la distància en la que em trobo habitualment.
Però amb molta pena, perquè deliro per poder asistir un cop instal·lada "definitivament"a Catalunya. 
(definitivament no és la paraula perquè mai tinc res definitiu.)

Consistia en que el dia 9 de desembre, vàries persones de tot el món havien d'estar disposades a aixecar-se mitja horeta abans que sortís el sol i captar amb una càmara de fotos el raconet, el moment, l'espai, simplement "allò" que volgués plasmar en una imatge i compartir-la entre totes aquestes persones dedicades a ser un grup dividit en l'univers i units per un fet.

La idea em va entusiasmar desde el primer moment. I el que encara em feia més il·lusió, era poder fer-ho a casa. Vol dir que la fotografía seria una que em faria sentir confortable. Mimar-me amb aquella imatge i compartir-la. Era el que em venia més de gust i tant em feia haver dormit només dos hores a causa del descontrol del viatge.

En fi, en la descripció d'aquesta foto tant "simple"puc dir que m'ha servit per tornar-me a sentir nena havent-me d'aixecar abans que sortís el sol, quan als matins d'hivern la mare aixecava la persiana i ja ens tenia els cereals a punt a ma germana i a mi abans d'anar a cole. Però aquesta vegada no he molestat a la mare per despertar-me, simplement ho ha fet una absurda alarma del mòbil. 

De tota manera, sortir al terrat de casa, la casa de sempre, i poder veure sortir el sol allà mateix ha estat una experiència més que bonica. 
Sabia que els meus pares, estàven tres metres darrere meu, a la seva habitació, dormint, qui sap si somiant i jo intentant compartir aquest moment amb altra gent. Ells no en sabien res. 

M'agraden aquestes idees Àlvaro, segueix amb elles perquè només necessitem un motiu.
Fins a la propera!
Núria
Fondarella 7:50 am, 9/12/2012


2 comentarios: