Clea a l'Ush

Mentre escolto "Quan et trobi" d'Els Pets us escric breument que ahir vam estrenar camises noves a la feina, i no vaig poder estar-me de demanar que ens tiressin una foto.
Quan vaig arribar i vaig veure als meus companys em va donar la sensació que era cap d'any de tant guapos que anaven.

Aquí us poso una foto.

I a l'acabar la nit, l'equip Clea vam anar a la inaguració del nou Pub Ush, antic Can Can.
Un local molt ben acurat amb dos ambients.
Sigueu curiosos i passeu a tafanejar, está situat al costat mateix del Restaurant Rita Cocó.
(Carrer Bonaire).

El track ja ha saltat i sona: On va el tren sempre tant depressa, vull guaitar i desxifrar cada paisatge...
(mentre em pentino, escric l'entrada i em calço per anar a treballar)...


Salutacions!!
Núria

Rico rico y con fundamento!

Hola guapos i guapes!

Com esteu?

Ahir em vaig aixecar inspirada i vaig fer aquesta recepta que vaig trobar a internet. 

Havien de vindre els pares del Ferran a sopar i vaig fer 4 tapetes (natxos, pa amb tomata, taula de formatges, "huevos rotos", rotllets de tonyina i amanida de salmó). 

Us deixo la recepta del postre, si voleu, proveu de fer-la es molt fàcil i queda la mar de bé! 

Flam de xocolata:

12 ous

10 cullerades de sucre

1 litre de llet

400g de xocolata  (cobertura)

sucre per fer el caramel

Com fer-lo:

1-Barrejar els ous amb el sucre fins que quedi una preparació escumosa. 

Desfer la xocolata a bany maria. 

Quan estigui llest, agregar-ho a la preparació d'ous i sucre. Barrejar-ho bé i abocar la llet. 

2- En un motlle prepareu el sucre cremat i aboqueu-lo al motlle on voleu fer el flam. 

3- Abocar la barreja del flam i posar-ho al forn a bany maria durant uns 50 minuts a temperatura d'entre 120 i 150 graus. 

4- Comporveu que ja está cuit amb un escuradents, si surt net ja podeu tancar el forn, si surt enganxifós, deixeu-li una estoneta més. 

5- Deixeu-lo refredar i serviu-lo ben xulo, amb nata, o un xupito de suc de taronja o xocolata blanca ratllada per donar-hi un contrast. 

Dinem al Clea Tushé

No us ho havia comentat encara, però fa aproximadament un mes que estic treballant al Clea Tushé de Lleida. Restaurant de moda, just al centre de Lleida. 

Està situat a la Plaça Cervantes, a la 4a planta de l'edifici de davant mateix d'hisenda. 

Pels qui no sabeu on está hisenda perquè sou uns "piratilles" i treballeu en negre, us diré que és a la plaça on hi ha la llibreria Abacus. 

Tortellone de ceps

Faig l'entrada al blog per explicar-vos que ahir hi vam anar a dinar com a clients. La carta me la coneixo molt bé, però hi havia un plat que em tenia el cor robat des del primer dia que el vaig servir. No volia que passés més dies sense provar-lo. Tortellone de ceps.

Com que els meus acompanyants de taula em van veure tan convençuda amb la elecció, ells també van decantar-se per plats de pasta enlloc del menú tal com teniem pensat en un primer moment. 

La Marta va agafar Farcelletti de pera i el Ferran Raviolis de carn amb gambes al curri.

Mentre esperavem la pasta ens vam entretindre amb unes carxofetes arrebossades. Estaven al punt de sal, el punt perfecte de torradetes i molt ben presentades (m'encanta el toc de la sal negra a alguns plats.)

Entre copetes de vi ens anavem posant al dia de les novetats dels tres i ens en reiem de coses que abans ens preocupaven...

El Xavi, el cambrer, professional com ell sol, ja ens portava els tres plats de pasta.

Només l'olor que desprenien ja ens deien que haviem escollit bé. 

No em va decepcionar gens la meva elecció. Al contrari, recomano el plat a tothom. 

Farcelleti de pera

Raviolis de carn al curri

Els tres vam probar una miqueta de cada plat i he de dir que el farcelleti de pera em va agradar més que el rortellone de carn al curri. Serà perquè no sóc molt amant del curri suposo. 

La textura i la salsa eren impressionants. Vam quedar molt satisfets però no podiem marxar sense tastar un postre, així que vam decidir-nos per una adaptació de conguitos.

No van tardar gaire a servir-lo , però menys encara nosaltres a menjar-nos-el. 

(L'adaptació de conguitos ve a ser un bescuit de xocolata negra, al costat un bescuit de xocolata blanca. Dos boles de gelat (xoco blanca i xoco negra) acabat amb uns rajolinets de xocolata desfeta a sobre del gelat que es queda pressa per la fredor del gelat.) Una currada bonííííssima!

Vam dinar perfectament bé i el preu va ser molt assequible. (16€/pax)

La carta és molt extensa, tant als migdies com a les nits. A part, als migdies podeu gaudir d'un menú per 12,50€. La qualitat del producte es de primera i el servei tres quarts del mateix. 

Com abans he dit, está situat a una 4a planta, per tant pots gaudir de les vistes de Lleida. 

El local és  molt maco, decorat amb tota mena de cura i acabats. 

El restaurant ofereix tranquilitat i ben estar on pots gaudir de bons moments.  

  

 Us deixo unes fotos d'aquesta nit quan encara no havien arribat els clients:

Animeu-vos i truqueu (973-98-51-51), i de passada dieu que heu llegit el meu blog, que em fará gràcia. 

Prometo que no vaig a comissió, simplement m'agrada molt allà on treballo.
Clea Tushé al facebook.

Gràcies per llegir-me!

Núria

Cinema Planell Linyola

El passat diumenge 8 de setembre, el cinema Planell de Linyola tancava les seves portes al públic després de gairebé 50 anys.

A causa de les noves tecnologíes i la manca d'ajudes en les que ens trobem immergits els darrers anys, el director del Cinema Urgellenc, s'ha vist obligat a tancar algunes de les sales d'arreu del Pla.

Tot i la tristesa que feia a tots plegats, el darrer dia es va aplegar força gent ja que es passava uns curtmetratges que es van rodar a Linyola i dirigits per gent de Linyola.

El primer, de Robert Garcia, on explicava la seva pròpia història, narrada des del fons del cor.
Ell, era un marrec, que sempre que podia s'escapava al cinema. 
Poc a poc es va anar fent pas a la sala de projeccions on el Sr Isidre, projeccionista, li ensenyava la seva feina...
Va ser molt bonic, perque va ser un homenatge a la gent que hi treballa a les sales de cinema.

També van passar un curtmetratge del Ferran Blanch, on sempre que ha pogut ha engatussat a gent de Linyola perquè els col·laborés als seus treballs. Mala hierba n'es el títol del curt i va ser la nota menys dramàtica de la nit. Ja que juga amb humor i sàtira.

Finalment es va projeccionar "Cinema Paraíso", molt adient pel tancament del Cinema Planell.


Aquí deixo un recullet de fotos.

A la Pruna li cauen els pinyos

Ja vaig llegir per internet que als gossos els cauen les dentetes entre els 5 i els 8 mesos i moltes vegades els amos ni se'n donen compte perquè se les empassen.

Doncs el nostre cas va ser graciós.
Estavem jugant la Pruna i jo a casa, i ella quan juga, mossega.
En sec va parar de mossegar-me i vaig notar que intentava engolir-se algo.
Vaig obrir-li la boca i vaig veure una denteta allà al final del garganxó. No vaig ser a temps de treure-li.
Durant el mateix matí li vaig anar obrint la boqueta i n'havia perdut una altra.
Les de la fila de baix se li mouen totes 4 i a dalt en falten dos.

Aquí va una foto. jiji...

Coquetes de vidre

Hola!
Us escric una recepta de coques de vidre que vaig fer fa no gaires dies.
Haviem d'anar a casa d'uns amics a Benavent i volia portar alguna coseta.
A l'amfitriona li van agradar tant que em va demanar que li enviés la recepta.
Així mateix li vaig fer.

Animeu-vos que es molt fàcil i agraden molt!

250 g de farina.

4 cullerades d'oli d'oliva.

1/2 got amb aigua tèbia.

Remena-ho tot junt.

Quan ja ho trobis prou homogèni, acaba de fer-ho amb les mans.

Deixa-ho reposar 1/2 hora aproximadament.

Feu particions perquè les coques quedin d'una mida proporcionada.

Estireu la massa i deixeu-la ben fineta. 

Poseu-les a la planxa del forn i tireu unes gotetes d'oli per sobre, 

així s'enganxará més bé el sucre.

Com més desiguals quedin millor, faran pinta de rustiques. 

Tireu bastanta quantitat de sucre per damunt i si teniu pinyonets també.

Poseu-les al forn prèviament escalfat a 180ºC 

durant 12 minuts aproximadament.

Gaudiu-les!!

Bon profit guapos i guapes! 

(Tieta, també es una recepta àpta per tu)

La lluna, la Pruna

Hola de nou família!
Torno a estar aquí després de mil anys sense comunicar res de nou.

El més xulo que m'ha passat ultimament és que hem adoptat una gosseta. Ens la va regalar una família d'Arbeca. Quan la vam anar a buscar era un bebé de menys de dos mesos. Ara ja en té tres i mig i pesa gairbé 5,5kg.

El Ferran no s'acaba d'acostumar a tenir una bestioleta que depengui de nosaltres però a casa meva sempre n'hem tingut i em venia molt de gust.

És molt nerviosa, tot ho mossega i al principi pixava allà on li semblava. Ara ja s'ha acostumat a fer-ho
a les gassetes que estan esteses perquè ho fassi allà.  BINGO!

Al matí la treiem a passejar i al vespre també, però si algun dia anem a algun lloc on hi ha gent, com ara a una fira, o a algun sopar, etc tenim un murrió per posar-li. Ahir va ser el dia que el vam estrenar i quan estava tipa de voler-se'l treure, s'estirava a terra rendida.

Amb ella hem fet algunes sortides, i ha conegut gent nova.
Us poso unes fotos.

La Pruna al jardí de casa.

 La Pruna amb braços.

 La Pruna mossegant al padrí.

 La Pruna a Salou amb la Rosa.

 La Pruna al Parc de la Mitjana amb l'Erin.

 La Pruna amb el Ferran passejant per Linyola

 La Pruna de viatge!

La Pruna amb el Jordi a Vilafranca. 

Salut!

Paella de la buena.

Hace tiempo que no comemos una paella como aquella.
Si, la hice allá, al otro lado de charco, y el pescado no es tan bueno como el que tenemos en nuestro Mediterrani, però la compañía fué buena y con eso nos llenamos.
Hablamos de muchas cosas, y lo peor, nos despedíamos por un tiempo.
Que todo te vaya bien, nos vemos pronto.

Gracias, por estar ahí.
Estas fotos van por ti.
Núria

 Preparados,

 Listos...

Ya!

Un Sant Jordi a Tarragona

Quina delícia cel·lebrar un Sant Jordi a terres catalanes, i que pugui ser vora el mar encara fa més goig. 

Va ser dimarts quan després de passar el dia amunt i avall, portant el cotxe al taller, a passar la ITV i no recordo quantes coses més vam enfilar direcció Tarragona. 

Em venia molt de gust empapar-me de noies amb un somriure a la boca i una rosa a la mà. També m'agradava pensar que els nois llegirien els llibres que portaven a les bosses, abans que arribés el pròxim Sant Jordi. 

Em donava bo veure tota la rambla de gom a gom, això si, no era gaire pràctic escollir llibre amb tanta gent, però si ja el portaves mig triat de casa, era bufar i fer ampolles. 

De moment tinc el "El pare que et va matricular" de Lluís Gavaldà. Ric força, els nens sempre tenen sortides bones, així que és molt ràpid de llegir i divertit. De fet, intento fer-me'l durar.

Em venia de gust comprar la trilogia de Carlos Ruíz Zafón, però ho hem deixat per més endavant. 

"Bruixoles que busquen somirures" está molt de moda, però m'he d'acabar de decidir. 

I pròximament, a la nostra estanteria no hi faltará "S'ha acabat el broquil" de Jaume Barberá. 

Bé res més, desitjo que totes i tots hagueu passat un gran dia de Sant Jordi. 

Una abraçada. 

Peques!

Ara que fa uns dies que volto per aquí al pla i estic ben rodejada de "pequenyajos" em ve la inspiració.
Vaig saber fer unes bandanes de color blavet que finalment van quedar prou bé.

                                                                         

 A la Zoe ja li va una mica petit, perquè la veritat és que fa unes galtes i una barballera que ben just es veu.

I al David li vaig regalar la setmana passada i encara no li he vist posat. Però a la seva mare li va agradar força. Això ja em fa contenta.


Em venen ganes d'aprendre a fer més pitets i mantetes menudes per a ells. Son molt boncs i dolços els dos, així que es mereixen que la tieta Núria es posi "manos a la obra" i aprengui a fer anar la imaginació, copiar idees d'internet i el més perillós de tot, utilitzar la màquina de cosir.

La idea d'aquest cap de setmana ha estat fer dos models de pitets molt rebonics.
De moment ja els tinc tallats i la idea mola molt, però els he d'acabar i això será el més pelut.

Aquí van les fotos del que tinc:

          

Ja es veu que falta enganxar-ho tot a un rus, i posar-hi la veta del voltant, però estic molt orgullosa d'aquesta marieta i aquesta zebra tant boniques. 

Animeu-vos, que es guai!

PETONETS!