Vall Fosca!

La setmana passada vam anar a la Vall Fosca. 

I no sabeu amb qui?  Doncs si, amb l'Erin. 

Per 4 dies que som aquí hem d'aprofitar i fer coses amb ella, que potser quan tornem ja serà massa gran per anar d'excursió amb els tiets. 

Al sortir de Linyola l'Erin es va adormir, per tant, no vam estar tot el camí cantant, ni fent endevinalles, i tampoc jugant a qui sap quins jocs.

Quan estàvem arribant, vam veure un ramat de vaques. Vam parar i l'Erin es va despertar. Ens vam fer moltes fotos. Va descobrir que les caques de les vaques eren molt grosses i feien pudor. També va sorgir la hipòtesi que les vaques que són de color marró i tenen banyes són les dolentes i les vaques amb taques blanques i negres les bones.

Quan la gana ja estava feta, vam desembolicar els entrepans que portàvem preparats i vam esmorzar com a senyors. Un bon entrepà a la vora del riu, millor dit, al mig del riu la va portar el tiet i ella més contenta que un gínjol. El solet ens va estar acompanyat tot el dia. 

Encara vam tirar més amunt, fins que vam trobar la neu, anava escassa per això. Però qui no és conforma és perquè no vol. Ens vam tirar unes boles de neu, vam intentar fer un ninot de neu sense èxit i el més bonic que ens va sortir va ser aquesta foto. L'Erin va veure una presa d'aigua i li vam explicar per a què servia. No parava de repetir: Uf, si que aprenc coses avui, potser demà no me'n recordaré de tot.  

Havent dinat, vam fer cames per païr-lo, cada dos per tres trobàvem coses interessants. Si el Ferran no em deia: Mira quines vistes que hi ha aquí i quin jardí i quina casa i quines fustes i quin boscos... 

L'altra em preguntava: Per què la neu es de color blanc? ( Per cert, si algú ho sap, em farà feliç poder-li explicar. ) . 

Els millors amics que vam fer van ser aquests dos. Un parell de cavalls  preciosos i tranquils, però amb una fam increïble. Els vam estar fent "festetes" i els hi vam donar gespa de l'espona. Bé, l'Erin s'ho mirava perquè tenia por que se li mengessin la mà.

Quan començava a fer-se fosc, vam tirar cap a casa, i aquesta vegada la vam tornar sense cap blau, ni cap rascada, ni cap cop! Cada vegada se'ns dona millor això de fer de tiets! Yujuu!

Núria