Màquina de cosir

Ja fa temps que tinc ganes d'aprendre a cosir. No pas per dedicar'm-hi, però si per fer 4 cosetes senzilles i regalets als petits que van arribant al món.

Fins ara les idees les tenia (dissenys, estampats i sobretot una mama que no em deia que no), però qualsevol cosa, sigui pitets, faldilles o pantalons ho havia d'acabar de fer ella. 

Jo embastava, sobreposava i la feina grossa, cap a casa de la mama, que a part de paciència té màquina de cosir. 

Un dia d'aquestes festes, vaig dir-ho a un dinar a Linyola i la mare del Ferran em va oferir la seva màquina de cosir. Es veu que la te des de fa seculum seculorum i no l'ha fet servir mai. Simplement no en sap. 

Ara la tinc aquí amb mi la màquina de cosir, a casa, al meu costat en aquest precís moment. 

Ella em mira, em sento observada i crec que ella, igual que jo s'está preguntant: 

Què? Per on començem?

Ahir em vaig llegir una part de les instruccions, però em vaig atabalar quan vaig veure números d'agulles, i que un fil va pel cul de la màquina i un altre per dalt fent com aquells jocs de fils de quan erem petites. 

Recordeu que ens posavem gometes entre els dits i despres venia una altra nena i t'ho havia de desfer? 

Doncs es similar. 

No garanteixo res, només informar-vos que ja la tinc a casa, si faig algún progrés us ho faig saber. 

Núria