PRESENTACIÓ

Benvinguts al meu blog.

Qualsevol persona que em conegui, sap que soc reservada en la meva vida personal. Però sense tenir clars els motius, em ve de gust compartir aquest blog amb vosaltres.

lunes, 31 de diciembre de 2012

Aquestes vacances... cuinem!

Aquestes festes de Nadal tot ha estat trobades amb amics i família. 
En tenía moltissimes ganes, i ara la cosa ja comença a anar de baixa. 
Queda menys de 15 dies per agafar l'avió i tornar a treballar amb devoció. Tot i que ens agrada estar aquí i fer vacances, no deixem de pensar amb la feina que ens espera allà. Això no treu que gaudim cada dia que estem aquí. Ni que sigui amb constipats o mals d'esquenes... 

El dia 25 de desembre va vindre la família a casa de la mama. Nosaltres som les amfitriones, i una setmana abans ja embolicavem canalons. Si els veieu una mica estranys, és perquè la pasta la fem a l'estil iaia. Sempre els havia fet així i ens agradaven molt, per tant hem seguit la tradició i és una altra manera de tenir-la present en aquestes dates. 
Ah, un consell, si et poses un bon devantal, el producte queda molt més bo i jo en tinc un de collonut! Proveu-ho!





El mateix dia que vaig fer una bona qüantitat de canalons, em va agafar per fer postres per aquell mateix dia. Era un dissabte, i tots els dissabtes ve el padrí Gumersindo a dinar. A ell ja el coneixo bé i sé que li agraden les coses dolçetes...  Em vaig posar mans a l'obra amb unes bones lioneses. 
Aquest en va ser el resultat...








Gràcies i si voleu la recepta m'ho feu saber. 

miércoles, 12 de diciembre de 2012

PATINEM SOBRE GEL A LA PLAÇA SANT JOAN

El dissabte passat teniem ganes de passar fred i estar amb l'Erin. 
Així que vam enfilar a principis de la tarda direcció a Lleida.

Ella, l'Erin, la nebodeta que tenim, ja ens havia comunicat que havien posat a la plaça Sant Joan una pista de gel molt bonica. 

Vam estar una estoneta per aparcar i un cop a la Plaça Sant Joan, hi havia una cantitat espectacular de gent. Sobretot, nens i nenes fent cua. 

D'això de fer cua ja no ens en recordem gaire, per tant, ens vam colar unes quantes famílies, fins que la nena ens va dir: La cua acaba allà, em sembla que ens hem de posar al final. jejeje.... 

En fi, tot just ens anem adaptant altra vegada. 
El tema de dormir de nit i viure de dia, no ho tenim gaire controlat encara, però poc a poc...

Tiet i neboda.


Ferran i Núria pelats de fred.


Els tres patinadors

domingo, 9 de diciembre de 2012

DESPIERTA con Alvaro Sanz

Un mes abans d'agafar el vol que em duria a casa vaig rebre una invitació de l'Alvaro Sanz, en la qual em proposava una mogudeta força inquietant. Malauradament gairebé totes les invitacions que fa de cursos de fotos les he de denegar, bàsicament per la distància en la que em trobo habitualment.
Però amb molta pena, perquè deliro per poder asistir un cop instal·lada "definitivament"a Catalunya. 
(definitivament no és la paraula perquè mai tinc res definitiu.)

Consistia en que el dia 9 de desembre, vàries persones de tot el món havien d'estar disposades a aixecar-se mitja horeta abans que sortís el sol i captar amb una càmara de fotos el raconet, el moment, l'espai, simplement "allò" que volgués plasmar en una imatge i compartir-la entre totes aquestes persones dedicades a ser un grup dividit en l'univers i units per un fet.

La idea em va entusiasmar desde el primer moment. I el que encara em feia més il·lusió, era poder fer-ho a casa. Vol dir que la fotografía seria una que em faria sentir confortable. Mimar-me amb aquella imatge i compartir-la. Era el que em venia més de gust i tant em feia haver dormit només dos hores a causa del descontrol del viatge.

En fi, en la descripció d'aquesta foto tant "simple"puc dir que m'ha servit per tornar-me a sentir nena havent-me d'aixecar abans que sortís el sol, quan als matins d'hivern la mare aixecava la persiana i ja ens tenia els cereals a punt a ma germana i a mi abans d'anar a cole. Però aquesta vegada no he molestat a la mare per despertar-me, simplement ho ha fet una absurda alarma del mòbil. 

De tota manera, sortir al terrat de casa, la casa de sempre, i poder veure sortir el sol allà mateix ha estat una experiència més que bonica. 
Sabia que els meus pares, estàven tres metres darrere meu, a la seva habitació, dormint, qui sap si somiant i jo intentant compartir aquest moment amb altra gent. Ells no en sabien res. 

M'agraden aquestes idees Àlvaro, segueix amb elles perquè només necessitem un motiu.
Fins a la propera!
Núria
Fondarella 7:50 am, 9/12/2012


miércoles, 28 de noviembre de 2012

Moving all the people moving

A 8 dies de marxar cap a casa, al Ferran li ha sortit un spot per gravar per la loteria Nacional de l'Estat d'Arizona.
Ahir va fer un casting i si l'agafen (que ho sabrem dilluns), haurá de rodar l'spot justament el dia 6. És el dia que arribem a Barcelona.
En fi, sigui com sigui, l'agafin o no, jo arribaré el dia 6.

Segon, malauradament les dos feines que s'havien de tancar aquest mes han caigut, així que ràpidament hem buscat una sol·lució.

Sol·lució 1: Com que teniem pensat marxar del pis un cop tornessim de les vacances de Nadal, hem avançat els preparatius i ja tenim casa on anar a viure. Per tant, aquests següents dies ens tocará fer trasllat a contra-rellotge, compres a l'IKEA i sobretot cortines per la claror natural que hi ha a la casa, el bàsic per viure a aquella casa tant magnífica i gran.
Té pati al davant i al darrere i possiblement, al gener adoptarem un gos perquè visqui amb nosaltres.

Com que la casa es gran, hem decidit que una habitació la llogarem, si pot ser, a un americà així farem l'esforç de parlar amb anglès i a la vegada ens ajudará a pagar la casa.
La cultura mexicana ja ens cansa una mica.

Ahir i abans d'ahir estavem desesperats buscant sol·lucions, però el passat vespre ja ho vam lligar tot i aquesta creiem que és la millor opció.

Ahir mateix també, vam trobar client nou per tancar aquesta mateixa setmana la segona feina que se'ns va quedar penjada.

Així que ràpidament i sense tenir temps de païr-ho, anem donant les notícies pel blog, perquè no hi ha temps de fer skype amb la família.

PETOOOONS....
Casa per la part de davant


Casa per la part de darrere

sábado, 17 de noviembre de 2012

Teniu en compte la lluna

Si, últimament em fixo sobre la importància de la lluna. Us faré un llistat de coses que va bé tenir en compte fer-les segons la fase llunar. No vol dir que si ho fas en diferent lluna no servirá, però si estaria bé tenir-ho en compte.

Lluna plena: 

- Hidrateu bé el cos amb crema o olis.
- Feu algun bany amb sals / mel / vitamines, minerals, olis...
- Talleu-vos el cabell si voleu que us creixi fort.
- Modereu el menjar.
- Tindreu mal humor.
- Ben matí recollir hortalizes de l'hort.

Quart menguant:

- Treure impureses de la pell.
- Mascarilles netejadores / peelings.
- Plantar, abonar, podar les plantes.
- Fer un peeling (amb llimó, sucre i yogurt), massatge a tot el cos i queda la pell perfecta.
- Tallar i pulir ungles.
- Treure taques de la roba, alfombres...etc.
- Començar una dieta per la cel·lulitis.
- Començar dietes de depuració.

Qurart creixent:

-Tallar el cabell si vols que et creixi  més ràpid, després aplicar-li oli d'ametlla al "cuero cabelludo".

Lluna nova:

- Començar dijuni.
- Dieta de la lluna.
- Podar plantes malaltes.
- Depilació.

La Lluna gira al voltant de la Terra i provoca una atracció sobre el continent i els oceans, així com la Terra sobre la Lluna perquè aquesta no surti de la seva òrbita. Un gran percentatge del nostre cos está compost d'aigua (75%). Per tant, ja tenim l'explicació dels efectes que rebem. 

Aquí us deixo un calendari perquè no us calgui anar mirant al cel cada día. 

http://www.calendario-365.es/luna/lunar-fases.html 

Salut i a posar-nos guapes mirant la fase llunar. 










viernes, 9 de noviembre de 2012

Los Angeles.

La mateixa tarda que vam arribar a Los Angeles ja ens en vam anar a veure les estrelles del passeig de la fama i fer moltissimes fotos. 
Vam enganxar el cap de setmana de Halloween i per això tothom anava disfressat pel carrer. 
Es notava que les noies tenien ganes d'ensenyar-ho tot i la disfressa que més va abundar va ser el de "Capitana américa" i altres super-heroines.
Les disfresses de noi eren molt més variades, podiem trobar-ne de zombies, de Dr Who, de Sr. White de Breaking bad... etc.

L'endemà també ens vam fer un fart de fotografiar-nos amb el cartell de HOLLYWOOD.
Hollywood

Hollywood 


Encreuament conegut per "Pretty woman",
 on la Julia Roberts va a comprar vestits caríssims.

Una de les coses que vam comprovar allà va ser que la pol·lució era extrema. 
Mirant al cel, mai es veien els núvols ni les muntanyes. Tot visitant les mansions de les estrelles de Hollywood, pujavem una muntanyeta on es veia clarament el color gris des dels edificis cap avall i el color blau des dels edificis cap amunt.

Comproveu la pol·lució en aquesta fotografía. 
     
L'aire ja es va fer una mica més pur quan vam visitar Santa Mònica i Venice o al menys ens ho va semblar a nosaltres. 

Santa Monica

No hi havia les bicicletes de "Pacific blue" ni "Los vigilantes de la playa" però en vam gaudir molt de les persones, l'ambient, el clima, la platja i la posta de sol...


Feia massa temps que no passava una posta de sol a la platja. 

És preciós, sobretot quan fa prop d'un any que no trepitjes la platja...


Els personatges eren d'allò més entretinguts. 
Un senyor tocava el piano amb un gat a sobre del piano, mentre un altre home ballava amb una cadira al cap i quan es cansava es posava a dormir al mig del passeig. També un "Tarzán" que devia sortir de la selva llavors mateix perquè encara anava amb el "tapa-rabos". 
En fi, van ser uns dies divertits. 

El cartell diu: "Em deixo donar una puntada al cul per un dolar"

Beverly Hills

Aprofitant els úlitms rajos del sol

Venice


Des d'aquí us animo a tots a que feu una visita per aquests llocs tant "estupendos".

miércoles, 7 de noviembre de 2012

LAS VEGAS

El mateix dia que vam veure Grand Canyon, (no vam baixar ni fer-hi cap excursió) ja teniem previst arribar abans que es fes fosc a Las Vegas.
Ho vam aconseguir.
Fins i tot durant el viatge vam parar a una pressa d'aigua enorme on també hi havia una central elèctrica (suposem que es el que subministra la llum a tots els casinos de Las Vegas).

Aqui tenim una foto de quan arribem a l'estat de Nevada.



Una mica més endavant ja ens donava la benvinguda el cartell típic on tots els turistes ens hi fem fotos...



Amb cotxe mateix vam passar pel carrer dels casinos i ens va servir perquè el Roger i l'Anna es féssin una idea general del "desmadre" que hi hauria durant els pròxims 3 dies.


Només com a curiositat direm que el preu que vam pagar per persona en un d'aquells mega-hotels-casinos va ser de $10  per persona i dia.

La seva filosofia és; dorm barat però gasta't tot el que tens al nostre casino. Casinos que per cert, sempre tenen el mateix volum de música, la mateixa il·luminació i cap finestra. Per què serà????....

Aquestes son les vistes des  de l'hotel en el que ens allotjavem (Stratosphere):



I aquesta una foto de la punta de l'hotel ( hi ha bojeres que es tiren amb una corda fins a baix ):


Els dies allà van ser força divertits, sempre és millor anar-hi amb amics i poder compartir moments.


Dins de la ruta a Las Vegas vam inclòure tots i cada un dels hotels:

Bellagio: http://www.bellagio.com que es caracteritza per la seva bellesa de portes endins, i el joc d'aigues a les fonts de l'entrada.

Venetian: http://www.hotelesbaratoslasvegas.com/tag/hotel-venetian (perquè us en feu una idea)

Circus - circus: Dins de l'hotel te un parc d'atraccions: http://www.circuscircus.com


I d'altres hotels que ara no apuntaré perquè no acabaria mai, però si algú té curiositat que em pregunti.

La segona nit vam anar als antics casinos on l'Elvis, Marlon Brando i altres cel·lebritats es jugaven grans fortunes.

Va ser allí on vam gaudir al màxim de Las Vegas Freemont (http://www.fremontcasino.com).
Els 4 ens vam ensusiasmar amb  la pantalla de Leds que passava pel sostre de tot el passeig a Ritme de The Queen "We are de champions" on totes les persones del passeig cantaven mirant al sostre.

També teniem espectacle allà on miréssis, i sens dubte també a l'interior dels casinos on hi havia noies de bandera ballant sobre la barra.
(L'Anna i jo imaginem que es per desconcentrar als homes que juguen els seus calerons).

En fi, Las Vegas es una autèntica bojeria...


Us ve de gust una hamburguesa amb risc d"ATAC DE COR"?
                                 

París París

                                                         
L'arbre més maco de Bellagio


La font més gran de Xocolata desfeta


Joc de fonts del Bellagio


Cadillac d'una Chapel



Chapel on et pots casar per $50 a traves del  Drive Thru 
(des del cotxe com al Mc Donalds)



Fins aviat!




domingo, 4 de noviembre de 2012

Prescott, Sedona, Flagstaff i Grand Canyon

El dia 25 de novembre ja vam enfilar els 4 direcció a Las Vegas, però com que son moltes hores de cotze ens he cam agafar amb calma. Així vam poder visitar antics pobles de l'oest com Prescott, Sedona, Flagstaff... A Flagstaff passariem la primera nit junts a un Motel...


Després d'haver passat aquella magnífica nit els 4 junts a una habitació amb dos llits de matrimoni, vam recollir les maletes cap al Grand Canyon que hi falta gent. 
Un cop allí vam haver de desembutxacar $25 (per vehicle).


Tot i haver visitat Grand Canyon anteriorment, he de dir que segueix impactant les vistes que hi ha allà al teu davant. Les sensacions que tens, son inexplicables. 

Al menys el que jo sentia en aquells moments és molt més que un canyó cap als teus peus. Aquella immensitat et fa sentir un punt invisible, una cosa insignificant en aquella infinitat panoramica. 

Arribo a la conclusió que per molt que intenta explicar com és, no ho entendreu fins que no ho visiteu.

L'Anna i el Roger es van inflar a fotos i en parlen al seu enllaç.

Fotos vaaaan:









viernes, 2 de noviembre de 2012

Ens venen a veure!!

Farà un mes i mig aproximadament l'Anna i el Roger van iniciar un viatge que els duría a visitar Vancouver, Toronto, Nova York, Montreal i ... Phoenix!!!

Ens van presentar la idea de venir a veure'ns i la vam comprar rapidament, però pensaven venir en un o dos mesos. La veritat és que la següent setmana ja ens avisaven que havien trobat un vol ben econòmic i que si estavem disponibles vindrien. 

Va ser ràpid però perfecte perquè  ens moriem de ganes de tenir visita i el millor de tot és que estavem molt tranquils de feina. Yujuu!

Junts vam passar dos dies a Phoenix ensenyant-los el millor de la ciutat.

- El barri de Tempe. 
- El mall de Tempe Market Place.
- Down Town de Glendale. 
- Centre Phoenix.
- Down Town d'Scottsdale.
- Fabrica de xocolata Carreta
- Mall de Fashion square.
- Camelback Mountain 
(una excursió d'una hora i mitja pujant la muntanyeta, segons el telèfon del Roger vam cremar 1500 calories.)

Aquí venen unes fotos...

Arribada a l'aeroport de Phoenix (seguiu-los aquí)


Pujant la Camelback Mountain


Al cim de la Camelback


Carreta's Candy

Molt aviats més posts...
Núria

lunes, 8 de octubre de 2012

A la lluna de València (orígen)


He trobat aquest escrit, i m'ha semblat que el podia compartir al blog. Sempre está bé saber d'on surten les nostres expressions, oi?

Si hay una luna famosa en España, esa es la de Valencia. No es que destaque por su belleza o por verse de una manera diferente a la que se contempla en cualquier otro lugar. Lo es por haberse convertido en el símbolo del despiste. Así lo asegura la popular expresión “quedarse a la luna de Valencia”.
luna
La luna de Valencia, pese a ser la misma que en todo el mundo, ha saltado a la fama gracias al popular dicho.
Esta frase va dirigida a todo aquél con la mente puesta en otro asunto, o que se ha despistado de algún cometido que debía hacer. Pero lo que muchos de los que la emplean no saben, es el curioso origen de la expresión. Para conocerlo debemos trasladarnos unos cuantos siglos atrás, a la Valencia medieval.
Por aquél entonces, existía un toque de queda, tras el cual las puertas de la muralla (de las cuales hoy tan solo quedan en pie las populares Torres de Serranos y las Torres de Quart) se cerraban. Una medida que dejaba a todos aquellos despistados que habían salido y no se daban cuenta de que se acercaba la hora del cierre, fuera de la ciudad durante toda la noche, al raso y con el único amparo de la famosa luna de Valencia.
Esta es la versión más extendida, aunque cabe decir que hay quien valora otros orígenes. Por ejemplo, algunos cronistas de la ciudad escribieron que, tras la expulsión de los moriscos de la ciudad en el siglo XIII, muchos de ellos se quedaron varias noches en las playas de la ciudad, esperando a ser trasladados a las costas de Marruecos, Argelia y Túnez. Las naves no tenían capacidad para llevarlos a todos en un solo viaje, y una gran cantidad se quedó allí, aguardando su regreso bajo la luna de Valencia.
Un tercer posible origen también nos lleva hasta las aguas del Mediterráneo. Allí, en las costas de la ciudad levantina, fueron muchos los barcos que, debido al mal tiempo, tuvieron que esperar a que el mar se calmase para poder atracar. Mientras tanto, los pasajeros permanecían a bordo, esperando a pisar tierra, bajo la noche de la capital del Túria.
Tres historias distintas, por tanto, para uno de los más populares dichos de España. Sea cual sea su origen, este estará siempre plagado de leyendas, pero lo único que queda claro es que, mientras la muralla y los históricos navíos han desaparecido, la expresión ha perdurado a lo largo del tiempo, convirtiendo en todo un mito a la célebre luna deValencia.

martes, 2 de octubre de 2012

Naixements

Tinc una amiga que fa poquet ha tingut una nena preciosa.
Es diu Zoe i tinc moltes ganes de veure-li la careta.

Tinc unes quantes fotos que sa mare m'ha enviat, però no es el mateix que tocar-la.
És gordinflona i ja ha estrenat algun body que li he enviat des d'aqui. (super-molons)

El seu cabellet es negret i ella, rojenca de cara. Els llavis son de pinyonet i tindrá les pestanyes dobles i fosques.

La seva maneta s'aferra fort al dit del seu pare i estic convençuda que sa mare no dorm.

Ens veiem a principis de desembre i et passejaré pel món.

**Aviat ens coneixerem**














sábado, 8 de septiembre de 2012

Ara ho entenc

Algunes vegades em preguntava, si realment als mexicans els valia la pena arriscar la vida pel somni americà. I que tard o d'hora es trobarien amb la dura realitat... però justament ahir vam recollir un mexicà que vivia al carrer i li vam donar un sostre i menjar per un mes. 

Nom: Jorge
Edat: 30 anys
Professió: Cantant de Hip Hop i taxista
Somni: Arribar a Nova York i viure del Hip-hop.

Realitat: 
No té esposa ni fills. Ha decidit marxar de Mèxic per la situació criminal que hi ha al Districte Federal. Tot i haver d'atravessar el desert durant 15 dies diu que ho havia de fer. S'havia d'arriscar. 
Se li va acabar l'aigua i els seus companys el van abandonar. 
Va anar seguint com va poder, evitant passar per les fronteres més concorregudes de mafia, de tota manera no va poder escapar-se'n. 
No hi ha una altra, si passen, es troben o amb "la migra", que son la policia de migració, o amb la màfia. I aquesta darrera, almenys et dona l'oportunitat de deixar-te passar, fent feina per ells, és clar.
Així doncs, va haver de carregar amb una maleta de més de 20 kilos, hores i hores, quilòmetres i quilòmetres per poder aconseguir el seu somni: entrar en territori americà.

Ara és a Phoenix. Va arribar deshidratat, el van portar a l'hospital i li van posar 20 litres de suero. 
Quan nosaltres el vam trobar, ahir, estava a un centre d'acollida que hi ha al centre de Phoenix. Allà, les persones amb aquestes situacions son recolzades i els donen de menjar tres vegades al dia, aigua i també un magatzem amb colxonetes on poden passar les nits. 

No troben feina, perquè es troben al mateix entorn un dia i un altre...

La vostra pregunta deu ser, i que feiem nosaltres per allà, oi?
Doncs us ho explico. 

La setmana passada vam comprar una casa i estava oberta, així que hi havia bastants desperfectes. 
Tot i posar assegurança a la propietat, creiem oportú deixar algú que la cuidés. He de dir que tot i ser violent vam preguntar a 3 persones que semblaven homeless si els interessaria quedar-se a dormir durant un mes aproximadament (el temps que durarien les obres) a canvi de sostre i menjar diari. 
El Jorge va ser la nostra persona ideal.

Es jove, encara amb el somni de prosperar, i treballador. 
Així que avui, ens ha explicat aquesta història a nosaltres dos, i al nostre treballador... (un altre dia us explicaré les històries del nostre treballador que tampoc tenen desperdici. Porta un segrest a sobre, robatoris...etc.)

Hem premiat la seva valentia amb un telèfon mobil perque pugui contactar amb la seva família quan ell vulgui, i quan puguem li comprarem una bicicleta perquè es pugui moure mínimament per Phoenix. També estem donant veus de qui tingui feina. De moment, el treballador que ens restaurará la casa, el provará com a manobra. Desitjo una prosperitat ben aviat per aquest noi. 

Uns pensareu que soc aprofitada, i altres pensareu que soc carallot, però ell es sent bé ara, té un lloc on estar-se i aquest temps "d'estança a pensió completa" li dóna temps per buscar alguna feina i alguna habitació per llogar als voltants de la zona. 

Aviat una mica més del blog. 

Núria


domingo, 26 de agosto de 2012

Dos dies de fred

Hola de nou família, amics, coneguts i desconeguts.
Com esteu?

Els que aneu mirant el facebook haureu vist que he penjat algunes fotos de la sortida que vam fer aquesta setmana. 

Estavem cansats i tranquils d'haver acabat la feina que ens preocupava deixar acabada el més aviat possible. Un cop aconseguit, vam creure necessari fer una escapada per fer pausa fora de Phoenix. 
Quan nosaltres acabem la nostra feina, només queda esperar que algú la remati, i mentres esperavem ens vam enfilar cap a Flagstaff. 

Anavem a la recerca del fred, estavem cansats de tanta i tanta calor... Fa tres mesos que estem entre una mitjana de 40 a 48 Cº i arriba un moment que necessites respirar aire fresc. 

Vam estar conduïnt durant 2 hores i només vam poder veure un sol poble, la resta era desert i més desert. Un cop arribats a Flagstaff, vam deixar la maleta a l'hotel i vam anar a mirar botiguetes, menjar alguna cosa i passejar més. 

Cap a la nit, vam trobar-nos amb un amic nostre que estava treballant allà dalt durant 4 dies. 

L'endemà vam voler visitar un canyó molt peculiar, ja ens n'havien parlat unes noies de l'associació d'Espanyols a Phoenix i vam fer ruta 2 hores i mitja més. Va valer la pena. 

Mentre estavem a la cua, el Ferran i jo xerravem ( amb català lògicament) i una parella es va girar, però no van dir res. 

Unes passes més endavant ens va semblar entendre'ls, però fa tant temps que no sentim algú que parla català aquí que no ho acabavem d'assimilar. 

El Ferran es va aventurar a preguntar si eren catalans, i si, eren de Barcelona. Una noia metge i un noi enginier que havien vingut a visitar el país durant 15 dies, i estaven molt ben organitzats. Ho tenien tot programat. Ens van dir que anirien a veure Horseshoe i nosaltres ens hi vam apuntar. 

Aquí van unes fotos... Ja sabeu, si voleu venir a veure paisatges desertics on s'hi graven els anuncis de Malboro, indios i demés, aquí us esperem amb els braços oberts. 

                                        A Flagstaff



                     Entrant a Antelope Canyon





                 Antelope Canyon recent entrada


Antelope Canyon (Mart)

                                                               S'hi estava fresquet.

                            Recent sortida d'Antelope Canyon
                     4 Catalanets 


                               Horseshoe



                              Horseshoe = Ferradura de caball



                               Guai, eh? 


SALUT A TOTS!